DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMOR f. (i modernament, m.): cast. amor.
I. || 1. Inclinació de la voluntat a qualcú o a qualque cosa. En sa ànima sentí's multiplicar amor en amar Deu, Llull Felix, pt. i, c. 2. a) Amor propi: amor desordenada a si mateix i a les coses pròpies. L'afissió al joch de pilota no desperta més interés que'l de l'amor propi, Martínez Folkl. i, 76.
|| 2. Tendència a la unió i possessió (de qualcú). «No hages por, no et farà mal | s'amor que en tu tenc posada; | un dia d'una ventada | la vaig donar an es mestral» (cançó pop., Mall.).
|| 3. Persona amada. «Sa meua amor té blat vell | i xeixa que es vol corcar, | i no la se vol menjar | que no siguem jo i ell» (cançó pop. Mall.). «Amor, no m'enganaràs, | perque alerta t'estaré; | ¿saps quan m'enamoraré? | En sebre que tu hi estàs» (cançó pop. Mall.).
|| 4. Expressió de benevolència. Ajut a vestir a son senyor ab aquella amor e reverencia que deu, Robert Coch 6.
|| 5. ant. Gràcia, concessió de favor. Que'ls hauriem feyta la major amor que anch senyor faés a sos uassals, Jaume I, Cròn., 293. De la qual pena los contrafahents sapien amor no hauran alguna, doc. a. 1439 (arx. mun. d'Igualada).
|| 6. Prendre amor: afluixar-se una corda tibada pels dos caps, cedint a causa del propi pes i formant una mica de corba en el seu centre (Cat., Val., Bal., segons BDC, xii, 55).
II. bot.
|| 1.   Amor d'hortolà: planta rubiàcia anual: Galium Aparine L.; cast. amor de hortelano. Se fa de 20 cm. a un metre; té els troncs difusos, ascendents, peluts en els nuus; los fulles verticil·lades, oblongues o linears-oblongues; les flors blanquinoses en petites cimes axil·lars pedunculades multíflores; els fruits, grossos, coberts de pèls tuberculosos a la base. Es fa abundosament per terres cultivades i llocs herbosos, des de la costa al Pirineu (Flora Cat., ii, 137).
|| 2. Amor perfet: planta ranunculàcia; Aquilegia vulgaris L. (Barc.); cast. aguileña.—V. aucellets.
    Loc.—a) Per amor de...: per atenció a..., per causa de... Que per amor et per precs de nos, doc. segle XIII (Pujol, Doc.). Com a tot bon senyor se pertanga sa terra e ses gens en pau e en bon regiment tenir..., per amor d'açò nos..., vetlan e trebayllan en pau e en phrofit de nostres sotsmeses, Priv. Ordin. Valls Pir., 220 (a. 1337). Me es stat ofert de perdonar per amor mia a la senyora, Tirant, cap. 355. Dix Phelip a hu dels patges: Ves per amor de mi e porta'm una agulla, Tirant, cap. 97. Consecuències des fret d'aquests dies: Moltes visites escusades per amor d'aquest temps, Roq., 3.—b) Per amor que...: per tal que, a fi que. E pica hom safrà he mescle'n hom ab los hous per amor que sia pus bell, Flos medic., 230 v.—c) Per amor de Déu: per caritat. Per amor de deu saran huffertz [cobertors] a la casa, doc. a. 1181 (Miret Templers 541). L'altre terç deu esser donat per amor de Deu a catius a treure, Consolat, cap. 187. S'usa aqueixa locució per demanar almoina i en general per demanar una cosa amb molt d'interés. Per amor de Deu no us cuytets tant, Jaume I, Cròn., cap. 66. «Per amor de Déu, no ho faces!» (Mall.).—d) «Fer una cosa per amor de Déu»: fer-la de franc per atenció a la pobresa del qui l'hauria de pagar. «Se l'han enduit per amor de Déu», ho diuen d'un mort a qui han fet l'enterrament per caritat (Men.). «Donaven s'aigo per amor de Déu», vol dir que plovia molt fort (Empordà, Mall., Men.).—e) Per amor de Déu sia!: ho diuen per donar les gràcies (Mall.). El qui rep les gràcies, contesta: «Tot sia per Ell».—f) Pensar en l'amor de les tres taronges: estar embadalít (Mall., Men.).—g) Fer les amors: posar-se en relacions amoroses un home amb una dona.—h) No tenir un amor de Déu: esser molt pobre (Aladern Dicc.).
    Refr.—a) «L'amor de Déu per tothom abasta» (Vallcorp); «L'amor de Déu basta per tothom» (Men.).—aa) «Tot passa, fora l'amor de Déu» (Marroig Refr.).—b) «Amor no té preu, ni a plaça en venen» (Mall.).—bb) «Tot bon amor va per terra» (Manresa).—c) «De mal d'amor, es metges no en curen» (Men.).—cc) «Amor amb amor se paga».—d) «Qui té amors, té dolors» (Men.); «Qui té amor, no dorm» (Mall.); «Passen els amors i queden els dolors» (Cat.).—dd) «Amor de senyor, aigua en cistella» (Empordà, Manresa, Barc., Segarra, Urgell, Men.); «Amor d'amos, aigua en cistella» (Martí G. Dicc.); «Amor de senyor no és alou» (Mallorca); «Amor de senyor no té alou; i si en té, no puja un grell d'ou» (Manacor).—e) «Amor de vella, aigua en cistella» (Saura Dicc.).—ee) «Amor en donzella, aigo en cistella» (Mallorca).—f) «Amor de noi i de vella, aigua en cistella» (Labèrnia-S. Dicc.).—ff) «Amor de germans, amor de cans» (Mall., Men.); «Amor de germà, amor de ca» (Barc., Ripoll, Manresa, Solsona); «Amor de germans, salta pels bancs» (Llofriu).—g) «Amor de gendre, bugada sense cendra» (Barc., Llofriu, Manresa, Val., Mall.).—gg) «Amor de monja i pet de frare, tot és aire» (Barc., Manresa, Val.).—h) «Amor de soldat, toquen marxa i acabat» (Vallès).—hh) «Amor, de pare; tot lo demés és aire» (Barc.); «No hi ha amor com el de la mare» (Barc.); «Amor, lo de pare; tot lo demés és aire» (Val.); «Amor, de pare o mare; que tot altre falla» (Mall.).—i) «Amor bamba, jo per vós i vós per altri» (Mall.); «Amor de boig, vós per altre i jo per vós» (Labèrnia-S. Dicc.).—ii) «Amor de festes de carrer, es millor no val un dobler» (Mall.).—j) «Més se fa amb amor que amb l'espasa» (Mall.).—jj) «L'amor primera és verdadera» (Vallcorb); «Les primeres amors són les millors» (Mall.); «Ses figues i ses amors, ses primeres són ses millors» (Mall.); «De les fruites i amors, els primers són els millors» (Manresa); «De les sopes i amors, els primers són els millors» (Manresa); «Ses sopes i ses amors, ses primeres són ses millors» (Mall., Men.).—l) «Amor que prest és venguda, molt prest és perduda» (Labèrnia-S. Dicc.).—ll) «Amor d'ase, coça i mossegada» (Mall.); «Amor d'ase, mossos i coces» (Val.).—m) «Ni de capet bona amor, ni de malalt bon servei, ni de fenna bona olor, ni de jove bon consei» (Amengual Dicc.).—mm) «Amor de mossons: barretada de prop i arcabussada de lluny» (Men.).—n) «Amor, penes i diners, no poden estar secrets» (Barc., Solsona); «Amors, dolors i diners, no poden estar secrets» (Val.).—nn) «L'amor el va pintar un cego» (Alcoi).—o) «En les obres i en la fe, se coneix qui amor te té» (Mall.).—oo) «L'amor dels avis fa dolents els néts» (Barc., Manresa); «No mostres als fills amor, perquè no et causen dolor» (Marroig Refr.).—p) «Amor i gravetat no passen per un forat» (Barc., Penedès); «L'amor i la gravetat no passen per un forat» (Val.).—pp) «De grans amors, grans pudors» (Mall.).—q) «Allà on hi ha amor no hi ha pudor» (Palma).—qq) «Per amor del bou, llepa el llop el jou» (Manresa).—r) «Per l'amor i la mort no hi val esser fort» (Barc., Manresa); «Per l'amor i la mort no hi ha res fort» (Val.).—rr) «L'amor fa molt, l'argent fa tot» (Saura Dicc.).—s) «Amor dolent, fora de la vista, fora del pensament» (Mall.).—ss) «Amor de trompeta, amor de castanyeta» (Val.).—t) «Mar passada, amor desoblidada» (Menorca).—tt) «Guerra, caceres i amors, per cada pler mil dolors» (Labèrnia-S. Dicc.).—u) «Més val amb bona amor menjar un roegó, que capons i gallines amb renyines» (Mall.); «Més val pa eixut amb amor, que gallines amb rancor» (Marroig Refr.).
    Fon.: əmóɾ (or.); əmó (bal.); amóɾ (occ., val.); əmúɾt (Perpinyà, Prada, Noedes, Fontpedrosa).
    Etim.: del llatí amōre, mat. sign.