Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. amorós
veure  2. amorós
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AMORÓS, -OSA
—I. adj.
|| 1. Que sent amor; cast. amoroso. Be infinit, eternal, poderos, saui e amoros, Llull Felix, pt. i, c. 4. Cascú era amorós de Laquesis e's treballauen en plaure-li, Curial, ii, 74.
|| 2. Que expressa amor; cast. amoroso. La un esguardava l'altre ab semblant amorós, Llull Blanq. 62, 11. Un sol gest | pot esser glaç funest | que trenqui l'amorosa intimitat, Alcover Poem. Bibl., 65.
|| 3. Amable, que tracta els altres amb suavitat i dolcesa; cast. afable. Y despuys, mal amorosa en lo tractar, Coll. Dames 606. Sa protecció consisteix en parlà amorós a ses bísties, Ignor. 60.
|| 4. met. Suau al tacte o dúctil al treball; cast. suave, fino. «Frega les culleres amb un tros de cuiro amorós» (Vic, Torelló, Barc., Mall., Men.). «És una terra molt amorosa» (Bagà, Vic, València, Xàtiva).
|| 5. (Temps) bonançós, agradable. «Fa un capvespre amorós» (Mall.).
|| 6. Agradable al gust; cast. sabroso. «Si hi posen cansalada, la llangonissa és més amorosa» (Cabrianes). «És un vi molt amorós» (Mall.).
II. m. i f. Amant, unit per amor il·lícit. La tua amorosa e filla mia, és vídua e ha gran dot e bo, Decam. ii, 71.
III. Llin. català, valencià i balear.
    Loc.
—a) «Amorós com una argelaga» o «amorós com una romeguera»: comparança irònica que s'aplica a una persona adusta i poc tractable (Empordà, Barc.).—b) «Si véns amorós, soparem tots dos» (Vallcorb).
    Fon.:
əmuɾós (pir-or., or., men., eiv.); amoɾós (occ., val.); əmoɾós (mall.); amuɾós (alg.).
    Intens.:
amoroset, -eta; amorosot, -ota; amorosíssim, -ima.
    Etim.:
format damunt amor, amb el suf. -ós (segons el model de dolor dolorós).

2. AMORÓS topon.
Ermita situada dins el terme municipal de Freixenet.
    Etim.:
segons Menéndez Pidal (RFE, v, 233), és germà del nom de lloc basc Amoroz.