Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ampit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMPIT m.
|| 1. Barana o paret baixa on s'estalona el pit per guaitar; cast. antepecho. «L'ampit de la finestra» (Empordà, Plana de Vic, Solsona, Penedès, Valls, Val., Eiv.). «L'ampit del pou» (Ll.). «L'ampit del pont» (Blancafort). Sant Pere tira que tira, apuntalat de genois a s'ampit de sa finestra, Ruyra Parada 43.
|| 2. Mur de contenció. Que les parets de les cases les fassen gruxades a modo de murada y ab el temps s'hi puguen fer valls y ampits, doc. a. 1301-09 (Boll. Lul. xx, 341). Ab los quals [emoluments] se puguen fer parets e ampits, doc. a. 1399 (Boll. Lul. ix, 243).a) Paret de pedra a la vora del riu, que serveix de separació i defensa del camí o de l'hort immediat (Esterri, Organyà, Balaguer, Linyola).
|| 3. Peu de muntanya (Mall.); cast. pie. Just al ampit de la montanya, | ja'l Consell han descobert dins la fondaria, Costa Agre terra, 138.
|| 4. Barra que va de través per reforçar certes parets dels telers (Sineu).
|| 3. Ampit del peu: la part de sabata situada més amunt de la retxa del franc (Costitx).
    Fon.:
əmpít (pir-or., or., bal.); ampít (occ., val.).
    Etim.:
del llatí antepĕctus, que significa literalment ‘davant el pit’, i que en llatí tardà tenia els mat. sign. || || 1, 2.