AMUNTEGAR v. tr. Reunir en un munt (Cat.); cast. amontonar. Fon.: əmuntəɣá (Lledó d'Empordà, Barcelona, Sta. Col. de Q., Vilafr. del P., Valls); amunteɣá (Ll., Balaguer, Guissona, Sort); əmuntɾəɣá (Lluçanès); amuntɾeɣá (Massalcoreig). Etim.: derivat de munt.