DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AN (o ana). var. vg.
de la preposició a. «An aquell l'estimaven» (Ross., Conflent, Cerdanya, Mall., Men.). «An tu t'ho dic» (Vallès). «Me donà la comunió ana jo» (Conflent). «No l'entenc, an ell» (Alcoi). «Anàvem contra an ell» (Morella). «Ho hai dit an d'altres» (Sort). «Ana tu t'ho diré» (Guilleries, Empordà). «An ell i ana mi ens ho deia» (Meià). «M'estimaria més donar-ho amb un gos que no pas ana vós» (Agullana). «La vaig donar an els meus germans» (Solsona, Barc., Bal.). «Un niu vaig trobar | ana la ribera» (cançó pop., Llofriu). Puig que Déu me n'ha enviada | y ana vós m'ha destinada, cançó de Ribes (Butll. C. Exc. Ll., v, 65). Donada la benedicció apostòlica an aquella imponent audiència, Verdaguer Exc. 10. Incerta de merèixer gràcia an els ulls de l'home inconegut, Alcover Poem. Bíbl. 41. No, an a mi no me'l pendria el parany, Ruyra Parada 14. Flor que al pit dones tendresa, volada an el pensament, Salvà Poes. 23.
    Etim.: d'un creuament de les preposicions a i en (ăd, ĭn). Vegeu una explicació de la formació de totes les variants de les preposicions a, en i amb, proposada pel P. Josep Calveras en Anuari OR, I (1928), pp. 160 i ss. Vegeu també J. Gulsoy en RLiR, xxix, 38-59.

2. AN
grafia aglutinada per a En. E an B prior e a tot lo capitol, doc. a. 1244 (Pujol, Doc.). Et lex an Gaites zo que..., doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 7). Aprés faés donar mort an Ramón Marquet, Pere IV, Cròn. 368.

3. AN
var. gràfica i fonètica per any. Lo dezme dels dies de l'an, Hom. Org. 7. Si tot l'an hi estaven, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76).
    Fon.: án (Benavarre, Sopeira).

4. AN
var. vulgar de la prep. amb (val. merid.). «An el sabó se neteja la roba» (Sanet).

5. AN
var. vulgar del pronom en, quan és inicial. «¿An vol, de pomes?—No'n vullc» (Patró).

6. AN
var. vulgar de l'adverbi a on. «¿An són?—Allà» (Xàtiva).