| |||
|
anècdota |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
ANÈCDOTA f.
Fet particular, més o menys curiós, poc transcendent; cast. anécdota. Una qu'altra anècdota que li hagués contat, Genís Julita 123. Les inflexions de la seva veu quan explicava una anècdota picant, Llor Laura 142. La bellesa d'una tela d'aquests pintors no ve mai donada per l'anècdota més o menys dramàtica que conté, Pla Rus. 137.
Fon.: ənέgdutə (Barc.); anégdota (Val.); anέ̞ddotə (Palma).
Etim.: pres del gr. ἀνέκδοτος ‘no fet en públic’, ‘inèdit’.