DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANÍS m.
|| 1. Planta de la família de les umbel·líferes, Pimpinella anisum L; cast. anís. Comi e anis quatre de la carga de tres quintals, doc. a. 1284 (RLR, iv, 375).Té el burcany cilíndric, tomentós, de 30 a 50 cm. de llargària, de color verd grisenc; les fulles inferiors són acorades-orbiculars, incises i asserrades; les d'enmig són pinnades, i les superiors senceres o tripartides; les flors són blanques; els fruits són diaquenis, piriformes, molt petits (de 3 a 6 mm. de llarg i 2 mm. de gruix). a) Anís de capellà (Empordà) o anís de Papa Benet (Aguiló Dicc.) és una varietat de anís que té el fruit encara més petit que l'ordinari.
|| 2. Anís estrellat (Cat.) o anis d'estrella (Mall.): llavors d'una planta oriental semblant a l'anís comú, que s'empren per donar bon gust als licors.
|| 3. Bolleta composta d'un gra d'anís cobert de sucre, que s'empra en gran quantitat en els refrescs de festa (Cat., Val.). Aquella masega que comensava tirant anissos a les noyes, després picapica o férleshi olorar brots de ruda, Vilanova Obres, iv, 112.
|| 4. Licor compost d'alcohol, essència d'anís i sucre; cast. anisado. No tengué forsa per durse a sa boca una copa d'anís que tenia en sa mà, Roq. 35.
    Loc.—a) Ni un gra d'anís: ni poc ni gens (Aladern Dicc.).—b) Acabar els anissos: acabar els diners (Tarr.).—c) Arribar als anissos: arribar a la mala hora, a les acaballes de la cerimònia on s'havia d'assistir (Aladern Dicc.).
    Fon.: ənís (or., bal.); anís (occ., val.).
    Etim.: del llatí anīsum, mat. sign. || 1.