Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  anap
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANAP (escrit també enap). m.
|| 1. ant. Vas per beure. Per escudeles e anaps e vernigats, doc. ross., a. 1284 (RLR, iv, 376). En negú loch fassa obrar ni sostena en son poder obrar copa, ni anap, ni calis, ni alcuna altra obra d'argent, doc. a. 1296 (RLR, v, 93). Als juglars veem que son donats cavalls e palafrens e enaps d'argent, Llull Cont. 118, 26. Covenria que i fos menjar e boure e enaps e escudelles, Llull Cont. 311, 7. Lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries, Ordin. Palat. 91. En loch de copa de argent suplia un xich anap de fust foradat, Alegre Transf. 71. Tant vos aprofitaria com fer un clot en l'arena e ab un anap foradat buydar tota l'aygua de la mar, Tirant, cap. 281. Item un anap de vidre ab un sobrecop e un brocall, doc. a. 1412 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Un anap de fust gornit dargent, doc. a. 1426 (Congr. Hist. 749). Item un anap gran d'argent ab sol daurat o per la vora, ab bolles al sol..., pesa un march, una onça e mija e sis argenços, doc. a. 1435 (arx. mun. d'lgualada). Item ja cetre e ja nap [=una nap per un anap] de fust, doc. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Item setze anaps de bruch, doc. a. 1529 (mateix arx.). Item ja nap de aram per rentar les tones, doc. a. 1504 (mat. arx.).
|| 2. Tros de plat de pagès (devers la meitat d'un plat) que els terrissers empren com a mida per fabricar els plats (La Bisbal).
    Var. ort.
ant.: enap.
    Etim.:
del germ. hnapp, mat. sign.