ANATEMA m., neol.: cast. anatema. || 1. Sentència d'excomunió. || 2. Maledicció. Los atia el llamp de l'anatema etern, Atlàntida viii. Volen aclaparar-la amb l'anatema d'estètiques confuses, Espriu Lab. 147. Etim.: pres del llatí ecles. ănathēma, mat. sign.