Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  andana
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANDANA f.
I. Sèrie de coses en sentit horitzontal; cast. hilera. «La casa té tres andanes de finestres» = tres pisos (Maestrat). Especialment:
|| 1. nàut. Sèrie de vaixells col·locats un al costat de l'altre; cast. andana. Tot aquest navili feu metre en andana davant la palisada de Caller, Muntaner, Cròn., cap. 284 Que les naus qui seran a Portupí, les majors stien en la andana primera ab les popes deffora, e les miganes aprés, doc. a. 1387 (BSAL, ix, 59).
|| 2. Filera de nanses, morenells o altres enginys fondejats a la mar per pescar (Bal.); cast. andana.
|| 3. nàut. Filera de taules o d'altres peces anàlogues de construcció. a) Andana de baus: sèrie de baus destinats a una mateixa coberta i col·locats horitzontalment un al costat de l'altre.—b) Andana d'entrecintes: sèrie de planxes situada per davall el cantell inferior de la cinta de la coberta alta i per davall el cantell superior de la cinta de la coberta principal, des de la proa a la popa.—c) Andana de serreta: conjunt de dues serretes col·locades una ben junta a l'altra des de proa a popa; cada barca té tres o més andanes de serreta, segons la seva grossària, i serveixen per donar a la barca prou reforç per resistir els moviments que la mar li fa fer (Mall.).—d) Andana d'es pantoc: filera horitzontal de planxes de ferro que va de proa a popa tot al llarg del pantoc (Mall.).—e) Andana de taules primes: sèrie de taules horitzontals que van de proa a popa, col·locades i clavades en els escalamots, entre l'ambó i la soleta d'obra morta (Mall.).—f) Andana pelaia: andana de planxes de ferro o d'acer, situada entre l'andana més baixa del fondo i la carena, i s'estén de la roda al codastre (Mall.).—g) Andana perduda: sèrie de taules o planxes que no s'estén d'un extrem a l'altre de la nau, sinó que s'intercala o es perd entre les andanes contínues (Mall.).
|| 4. a) Conjunt de tres o quatre canyissos o teles metàl·liques de 0'65 per 1'20 m., sobreposats horitzontalment, units amb barres verticals i separats per una distància de tres o més pams un canyís de l'altre; serveixen per a criar-hi cucs de seda, i després per estendre i assecar el capoll obtingut (Barc., Tortosa, Val., Pego, Sanet); cast. andana, zarzo.b) Conjunt de canyissos on els fideuers estenen els fideus (St. Feliu de C., Valls, Vendrell).
|| 5. Algorfa, el pis més alt de la barraca valenciana, que serveix per a guardar-hi les collites i criar-hi cucs de seda (Val., Xàtiva, Pego). El jornaler, en l'andana, | els canyiços desemboja, Badenes Cants Rib. 106.
|| 6. Prat on estenen les peces de roba que s'han d'assecar, posades damunt l'herba (Pons Ind. text.).
|| 7. Tros de terra que queda sense llaurar, en arribar a la partió, perquè el parell hi gira, i que després llauren anant-hi de través (Cast., Mall.).
|| 8. Llenca de terreny que forma esglaó i vorejant un carrer, un edifici, un moll o una estació de ferrocarril i que és destinada a transitar-hi els peatons, a facilitar llur pujada o baixada dels cotxes o la càrrega i descàrrega d'equipatges, etc.; cast. andén, acera. La tristor d'aguaitar a la finestreta del tren i veure apropar-se l'andana sense parents, Casp Proses 114.
II. || 1. ant. Anada per torn a qualque banda. Que bé's pagava | de cada andana | cert Na Fartana | sa banyadora, Spill 2695.
|| 2. Anunci d'una defunció fet pel saig anant per tota la població amb so de campaneta (Benissa, Pego). És un costum que s'és perdut a moltes viles valencianes. En estar en mig de la plasa tots se pararen y tocant los verguers y andadors les campanetes se publicà la andana..., llegint lo dit Antoni Mulet escrivà dita andana y publican-la Alonso Sanchis, verguer y andador ab alta e inteligible veu, doc. Dénia, a 1625 (Archivo, i, 149).
|| 3. Malifeta, acció dolenta, sia voluntària, sia involuntària (Ferreries, Migjorn-Gran). Adam i Eva van fer una andana, faltaren als pactes, Camps Folkl. ii, 7.
|| 4. Fer andanes o anar-se'n d'andanes: no fer res de profit, passar el temps sense treballar (Mall.).
|| 5. Dolent, mala persona (Alacant).
III. Onada, cop de mar (Tossa, Blanes). «Fuig, que ve una andana i te mullarà» (Tossa). Ses andanes venien com montanyes, M. Vilà (Catalana, i, 236).
    Loc.

Girar s'andana: girar l'esquena, negar atenció a qualcú. «En lloc d'escoltar es meu consell, me girà s'andana» (Mallorca).
    Fon.:
əndánə (Barc., Valls, Mall.); andána (Tortosa, Maestrat, Cast., Val.); andánɛ (Sueca); əndánɛ (Maó).
    Var. form.,
sinòn. del || 7: antana, antara, antera.
    Etim.:
probablement de l'it. andana, que, segons Corominas DECast, i, 205-206, deu venir d'un mot llatí *andagĭne, var. de indagĭne, ‘cordó de fossats o fortificacions’, ‘cordó de xarxes, de trampes o d'homes amb què s'impedeix a la caça que fugi’.