Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  andṛmina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Siṇnims  CIT  TERMCAT

ANDR̉MINA f.
|| 1. a) Embull, qüestió intricada (Castelló); cast. lío. Perque els reys s'en van, per no voler confessar que tot lo seu valiment y autoritat venen de Deu.... peṛ els meus netets ¿què saben, d'estes andṛmines? Guinot Capolls 77.—b) Faula, enganyalla (Maestrat, Cast., Val.); cast. trapacería, cuento, andrómina. Ix sa mare de la promesa i li diu que Maria no hi era, que havia anat a mercat o no sé quina andṛmina, Valor Narr. 35.—c) m. El qui conta mentides o afalaga per enganyar (Labèrnia Dicc.); cast. trapacista.
|| 2. Cosa inútil o que fa nosa (Empordà, Gir., Vic, Torelló, Barc., Valls, Igualada, Eiv.); cast. trasto. «Trau aquestes andṛmines d'aquí» (St. Vicenç dels H.). «On vas, amb tantes andṛmines? No et cabran al cotxe» (Valls). Ab un gran munt de capses rodones y altres andṛmines que no la dexaven passar per la portella, Oller Pil. Pr., 6.
|| 3. Conjunt d'eines i artefactes, necessaris per fer qualque cosa; cast. bártulos. Mira: gussi, rems, veles,... anem, tota sa meua andṛmina marinera, tu podries emprar-la, Ruyra Pinya, ii, 167.
|| 4. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualque cosa; cast. enseres, cachivaches. «Ha sortit amb totes les andṛmines de pintar» (Barc., Gir.). Caçadors de ciutat ab grans barrets nous, ormeigs relluents, vestits carregats de butxaques grosses y petites y els cossos entortolligats de corretges y endṛmines, seguits de canilles, Víct. Cat., Sol. 179.
    Fon.:
en pl.: əndɾɔ́minəs (or., eiv.); andɾɔ́mines (val.).
    Etim.:
probablement és certa l'etimologia proposada de Corominas DECast, i, 209-210, que fa venir andṛmina del nom mitoḷgic Andṛmeda, personatge d'una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut siṇnim de ‘faula, mentida, embolic’.