Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. anell
veure  2. anell
veure  3. anell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ANELL m. (i f. entre el vulgus de Cat. i el Maestrat): cast. anillo.
I. Cércol de metall o d'altra matèria resistent, que sol servir per subjectar o mantenir lligada qualque cosa. Ab cordes qui entraven en los anells, ell féu son mur, Muntaner Cròn., cap 51. Una caxa de noguer encircuida de una corda passada per anells, doc. a. 1497 (Boll. Lul. vii, 450).Especialment:
|| 1. Cercolet de metall preciós que duen passat pel dit com a adorn. Portava anell d'aur en son dit, Llull Blanq., 78. Crossa, aneyl e mitra no han aytanta de bellesa, Llull Mil Prov., c. 2. E hauia fet fer un anell d'or ab les armes sues e de la Comtessa: lo qual anell era fet ab tal artifici que's departia pel mig restant cascuna part anell sancer, e ab la meytat de les armes de cascú com era ajustat se mostrauen totes les armes, Tirant, cap. 2. Per anell de nuviatge | si'l voleu, veu's-el aquí, Canigó, vi. a) L'anell del dit s'emprava com a segell o firma: Dada en Belloch sots nostre anell mayor, doc. a. 1362 (Bofarull, Mar. 116). Imprimeix tal forma e sagell an aquella com lo anell en la cera, Albert G., Ques. 46 vo.—b) Anells del comte l'Arnau: forats que es formen en les roques calisses per l'acció de l'aigua de pluja (Ripollès).
|| 2. ant. Baula circular de la porta. Si lo dit Francesch volia entrar que donàs bon colp de anell per ço que'ls vehins ho sentissen, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 68).
|| 3. Cércol de ferro per fermar un captiu. Que sia eleccio dels senyors dels dits catius ferrarlos ab cadenes o anells o per altra manera, doc. a. 1387 (Boll. Lul. ix, 59).
|| 4. Cada un dels cércols que formen una cadena (Men.).
|| 5. a) Cada un dels cércols de ferro que revolten el botó d'una roda per reforçar-lo (Barc., Gir.).—b) Cada un dels cércols de ferro que collen les ànimes i l'arbre del rodet del molí (St. Feliu de P.).
II. Cosa que per sa forma s'assembla a un cércol de subjecció. Especialment:
|| 1. nàut. Cap de corda prim enrevoltat amb voltes molt atapides a la canya d'un rem, prop del guió, per evitar que el rem passi pel portelló més endins del que pertoca, en emprar-lo per remar (Mall.).
|| 2. Lligament fet d'una enfilada de bolles de fusta, a tall de collar de perles, que serveix per lligar l'estrop que aguanta l'antena d'una barca de mitjana i l'extrem dels amants a l'arbre mestre del bastiment (Blanes, ap. Amades-Roig Voc. Naveg.).
|| 3. Peça de ferro doblegada en forma quadrangular, amb un pern, posada al punt on s'uneix la cameta amb el cavall de l'arada mossa; serveix per alçar i baixar la punta de l'arada per fer-la enfondir més en la terra (Puigcerdà).
|| 4. La lligada que fan amb la corda en encordar la bala de taps (Palamós).
|| 5. Tap foradat verticalment que s'empra per tapar biberons i ampolles de perfumeria (BDC, xiii, 90).
|| 6. anat. a) Segment circular d'un òrgan cartilaginós Epiglot compost de molts cartillagens e anells, Cauliach Coll., ll. 1, d. 2.a, cap. 3.—b) Obertura quasi circular que tenen els músculs i les aponeurosis per donar pas a certs vasos
|| 7. Cada una de les corbes o segments de cércol, que, units pels extrems, formen una roda de carro o de molí d'escorça (Mall.); cast. pina. L'altra roda, que cap avall corria,... se rompé dos anells y quatre bréndoles, Penya Mos. iii, 109.
|| 8. Terra que sol haver-hi aferrada a la rabassa dels arbres. Trencar l'anell és cavar aqueixa terra (St. Vicenç dels H.).
III. L'anell: nom d'un joc d'infants estès per tot Catalunya. Per jugar-hi es posen les nenes arrenglerades una al costat de l'altra, amb les mans plegades davant els pits, en actitud de pregària; una altra passa per davant elles amb les mans també plegades, i dins les mans du un anell o cosa semblant; així com passa, posa les mans sense desplegar-les, dins les mans de cada jugadora, i deixa caure l'anell dins les mans d'una nena sense fer-ho coneixedor a les altres; després es dirigeix a una altra i li demana: «¿Qui té l'anell?»; la interrogada n'anomena una, i si no l'endevina, fan la mateixa pregunta a aquella que havia anomenada, i així van seguint fins que arriben a endevinar quina és la que té l'anell.—Aquest joc, que té la mateixa forma per tot Catalunya, presenta variants en la manera de fer la pregunta. Hem recollit totes aquestes fórmules: «¿Qui té l'anell?» (Sort, Esterri, Vic, Torelló); «Pare Cabidell, ¿qui ten l'anell?» (Bonansa); «Pare Vendrell, ¿qui té l'anell?» (Vilafranca del P.); «Pare Mendrell, ¿qui té l'anell?» (Sta. Col. de Q.); «Pare Pitell» o «Pare Pitrell, ¿qui és que té l'anell?» (Canet de M.). «Pare Titell, ¿qui té l'anell?» (Campdevànol); «Pare Quitell, ¿qui té l'anell?» (Agullana); «Endevina, picapedrell, qui té l'anell» (Puigcerdà); «L'anell, picapedrell, ¿qui la té?» (Rupit).—A Menorca el joc per l'anell es fa de manera molt diferent que a Catalunya; consisteix que els jugadors es posen en rotlo amb un fil llarg agafat, en el qual va enfilat un anell que es fan passar de mà en mà, i un jugador que està enmig del rotlo ha de trobar i pendre l'anell. A aquest joc hi juguen no sols els infants sinó la gent gran.—V. anellet, c).
Anell: llin. existent a Barc., Abella de la Conca, etc.
    Loc. i refr.
—a) «Anell en dit, honra sens profit»: ho diuen parlant dels adorns o cerimònies inútils (Val.).—b) «Que se'n vagen ets anells, sols que romanguen es dits»: ho diuen com a conhort per la pèrdua de coses poc importants, mentre es conservin les primàries (Mall.).—c) Venir com l'anell al dit o caure com l'anell al dit: escaure molt, venir bé, esser molt oportú.—d) Passar-s'ho tot per s'anell: menjar molt, no deixar res (Manacor).—e) «Demà hi trobaràs un anell»: ho diuen humorísticament al qui ha ensopegat (Llofriu).—f) «La dona que no té anell, té el marit sense cervell» (Pineda).
    Fon.:
ənéʎ (pir-or., or., bal.); anéʎ (occ., val.); ənél (Formentera).
    Intens.:.
—a) Aum.: anellarro, anellàs, anellot.—b) Dim.: anellet, anelleu, anelletxo, anelló.
    Etim.:
del llatí anĕllu, mat. sign.

2. ANELL m.
Aranell, forat del nas (Alaior).
    Fon.:
əʣ ənéʎz dəz nás (Alaior).
    Etim.:
de aranell amb contaminació de anell (art. 1).

3. ANELL m.
Anyell (Sopeira, Ross., Massalcoreig). «Un anell tin al corral | la pastora general» (cançó pop. de Massalcoreig).
    Fon.:
anéʎ (occ.); ənéʎ (ross.).
    Etim.:
de anyell, amb canvi de ɲ en n produït probablement per contaminació de anoll.