DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANELLA f.
Cércol de metall o d'altra matèria resistent, que sol servir per subjectar o mantenir lligada qualque cosa; cast. anilla. Per a la mola e anelles que yo fiu e obri per a obs de les rodes del molí, doc. a. 1403 (Arx. Gral. R. Val.). Baix del timó en totes les naus trobareu grosses anelles de ferro, Tirant, c. 92. En morro de porch anella daurada, Proc. Olives 1251. Especialment:
|| 1. Cércol que va ficat o penjat a una caixa, paret, etc., per servir d'agafall. Un cofrenet de viuori ab dos frontisses e una anella, Inv. Exarch
|| 2. Baula de la porta (Empordà, Costa de Llevant, Solsona, Tàrrega, Vendrell, Regne de València); cast. aldaba. Frontices loba anelles picaportes, les quals coses he fet per ops de les portes, doc. a. 1438 (Arx. Gral. R. Val.). Originàriament s'aplicava el nom d'anella a les baules circulars, però avui s'aplica a tota casta de baules, sia quina sia la seva forma.
|| 3. Cada un dels cércols que formen una cadena (Cat., Val., Mall.); cast. eslabón
|| 4. Traiga del jou (Pont de S.).
|| 5. ant. Anelles del cor: les ales del cor. Axí li tocaren del cor les anelles, Passi cobles 23. Amor natural m'ha dat sentiment toquantme del cor souint les anelles, Proc. Olives 1880.|| 6. Córrer l'anella: festa antiga que consistia a provar-se els cavallers a passar la llança dins una anella penjada, anant ells a cavall al galop (Martí G. Dicc.). Aquesta festa es fa encara a Ciutadella, i es diu ensortillar.
    Loc.—a) Tenir bones anelles: tenir protectors poderosos (Val.).—b) Aferrar-se a ses anelles de la Sala: aprofitar-se dels avantatges de la Sala (Mall.). Ets homos destres s'aferraven a ses anelles de la Sala, Ignor. 25.—c) «Vés, i agarra't de l'anella del Temple»: ho diuen, a València, per expressar la impossibilitat d'obtenir qualque cosa (Martí G. Dicc.).
    Fon.: ənéʎə (pir-or., or., bal.); anéʎɛ (Ll.); anéʎa (Pallars, Tortosa, Maestrat, Val.).
    Etim.: feminització de anell.