DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANGLE m.: cast. ángulo.
I. || 1. geom. Grau de separació de dues línies que es tallen en un pla. Major subtilitat es entendre figura de cinch angles com es afigurada entellectualment, Llull Cont. 323. En forma de triangle a forma de xifre lo angle del qual sia envés la part sobirana, Cauliach Coll., ll, 2, d. 1a, cap. 5. Angle recte: el determinat per dues rectes perpendiculars. Angle agut: el que és menor que l'angle recte. Angle obtús: el que és major que l'angle recte. Angles complementaris: dos angles que sumats equivalen a un angle recte. Angles suplementaris: dos angles que sumats equivalen a dos angles rectes. Angles adjacents: dos angles que tenen un costat comú. Angles alterns: els angles que forma una secant amb dos paral·leles, un a cada costat d'aquella. Angles corresponents: els dos angles iguals, un extern i l'altre intern, que es formen a un mateix costat d'una secant que talla dues paral·leles.
|| 2. geom. Grau de separació de dos plans que es tallen. Angle díedre: angle de dos plans. Angle políedre: angle de més de dos plans.
|| 3. Lloc on es topen dues línies limitadores o dos plans limitadors, formant entrada (racó) o sortida (cantell). No s'atroba en aquela alcun angle de tristor, Marsili, Cròn., c. xiii. Lo rey d'armes... féu crida a quatre angles del camp que degú no parlàs, Curial, i, 20. E son ficats avall en los fusts dels angles del coll de la creu, Flos medic. 133. Des d'allà dalt veu tots els angles dels camins confluents, Villangómez Any 35. a) met. No és entrat enqueridor en los angles dels vostres secrets, Marsili Cròn., c. xxxi. Lo costum de les quals [dones] es tirar los homens... a aquell angle que desigen, Metge Somni, i.
|| 4. Inclinació, jaent. «Així donaràs mal angle a la roba» (Tortosa). Cada festa prenia l'angle, marca o sello característics, Moreira Folkl. 623.
II. || 1. topon. a) Nom d'una casa de camp en el Lluçanès.—b) Torrent que aflueix a la riera de St. Climent.—c) Els Angles: poble del Capcir.
|| 2. Llin. existent a Lleida i València.
    Fon.: áŋglə (pir-or., or., bal.); áŋgle (occ., val.).
    Var. form.: àngul.
    Pl.: angles. Però trobam la forma ànglens en Curial, ii, 34, produïda per analogia de plurals com térmens per terme, jóvens de jove, etc.
    Etim.: del llatí angŭlu, mat. sign. || || 1, 2 i 3. El topònim Els Angles, del Capcir, apareix en els documents llatins del s. X amb les formes Angulis (a. 908), Angulos (a. 965), Anglos (a. 985): cf. Guiter Phon. Top. 23. La forma angle és popular; la forma àngul és un cultisme que es troba per primera vegada en el Dicc. Lacavalleria (1696).

ANGLÉ topon.
Turó situat prop de Sarrià (Barc.).