DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANIMAL cast. animal.
I. adj. Propi de la vida sensitiva, no de la racional. Un setgle qui es departit en animal e en sensual e en intellectual, Llull Gentil 139. Spirit vidal e animal, Cauliach Coll., ll, 1, d. 2a, cap. 1. Veu el rostre de prop..., la lleu suor del front, un emboirament animal als ulls, Llor Laura 301.
II. m.
|| 1. filos. Ser organitzat i viu, capaç de sentir i de moure's. Per que'l cors e lo sperit se ajusten e son un animal, ço es saber, un hom, un leho, un peix, Llull Felix, pt. i, cap. 4. Com pot esser en home tanta de bestialitat, com vos l'ajats creat lo major animal e'l pus noble, Llull Cont. 108. La valor que hom ha sobre los altres animals es lo parlar e l'entendre, Jahuda Dits 16.
|| 2. Ser organitzat i viu, capaç de sentir i de moure's, però mancat de raó. Ella guardà e viu exir d'una molt gran forest un animal qui venia a aquell arbre, Llull Cont. 354. La cabra es animal teboll e fat, Albert G., Ques. 82. a) Animals de pèl (Bal.), o animals de quatre peus: quadrúpedes. Utilitat de cervos y animals de quatre peus, Agustí Secr. 5.—b) Animals de ploma: aus, especialment les aus grosses i mengívoles. Qui pagarà la festa també seràn ses llebres i ets animals de ploma de So'n Rossinyol, Alcover Cont. 24.—c) Animals d'aigua: els peixos i en general tots els animals que viuen dins l'aigua (Cat., Bal.).—d) Animals de córrer: els cavalls i egües (Llofriu).—e) Animals de peu rodó (Cat.) o animals de cabreste (Mall.): les bèsties cavallines i somerines.—f) Animals de peu forcat (Cat.) o animals de peu xapat (Mall.) o animals de pota badada (Val.) o animals aforcanyats (Senterada): els bous, porcs, cabres, ovelles i altres animals que tenen la pota xapada.—g) Animals de remuc: els bous, ovelles i cabres, o sia els animals que remuguen (Mall.); cast. rumiantes.—h) Animals de rapinya: els animals que viuen de carn d'altres animals que agafen vius. Aquestos aucells no han menester molta diligencia sino de guardarlos dels animals de rapinya, Agustí Secr. 157.—i) Animals de nit: els que no tresquen de dia, sinó en la nit (Mall.).—j) Animals de bec ample: les ànedes i oques (Mall.).—l) Animals de preu: els bous i els animals de cabreste (Eiv.).—m) Animals salvatges: els que viuen en el camp amb la llibertat nativa (Bal.).—n) Animal de retorn: la bístia que, quan ja és venuda, el mercader l'ha de tornar pendre si té cap defecte greu que no està a la vista (Sta. Col. de Q.).—o) Animal encobertat: rinoceront (Torra Dicc.).—p) Animal de sequiol: nom valencià de la lombriz de caño (Aguiló Dicc.).—q) Animal de fred: ocell de la família de les caràdrides, Vanellus cristatus Mey. (Cat.); cast. ave fría. Només es veu a Catalunya en l'hivern, car en venir la primavera emigra al Nord i centre d'Europa, que és la seva regió pròpia.
|| 3. met. Home groller, que demostra poc enteniment o falta de sentit moral. Aquestes rahons estan tan fundades... que'l joue, negantles, es brut animal, Proc. Olives 1851. Mira com mena aquest animal de cotxé, Roq. 46. És un mot insultant que s'usa molt sovint; també s'usa dir animal de quatre potes (Cat., Bal.) i animal de la cerra (Mall.), que són fórmules encara més fortes. En canvi hi ha una fórmula suavitzada, i és: animal fora s'ànima (Mall., Men.). a) Fer l'animal: obrar irracionalment, sense moderació. I pensar que per ella | he fet sempre l'animal, | que treballo tothora | per portar-li bon jornall, Espriu Cançons 19.
|| 4. eufem. vulg. Càncer (Mall.). Diuen «té un animal» per no dir «té un càncer», car hi ha gent que creu que l'anomenar el càncer fa que qualcú en sia víctima, sobretot si l'anomenen en divendres.
|| 5. S'animal de foc: el vaixell de vapor (Santa Eulària d'Eiv.).
    Refr.—a) «Animal bon menjador, per a tot treballador» (Val.).—b) «Si no hi ha animal, no cal ramal» (Val.).—c) «Tot animal sap deixar el lloc on no pot campar» (Labèrnia Dicc.).—d) «Animal que no conegues, no li pegues» (Val.); «A animal que no conegues, no li vages per darrere» (Cast., Val.).—e) «Com més alt, més animal» (Cat.).—f) «El major mal dels mals, és haver-les amb animals» (Mall.).
    Fon.: ənimáɫ (pir-or., or., bal.); animáɫ (occ., val.); animál (alg.).
    Intens.:—a) Augm.: animalot (Bal.), animalarro (Bal.), animalàs, animalassàs (Cat.).—b) Dim.: animalet, animaletxo, animaleu, animalí, animalic, animalico, animalel·lo, animaló, animalonet, animalingo.—c) Pejor.: animalot, animaloti, animaleti, animalatxo.
    Etim.: del llatí anĭmale, mat. sign.