Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aniquilar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANIQUILAR v. tr.
|| 1. Destruir de tot, reduir a no res; cast. aniquilar. Com si l'anell den Pere qui es d'aur e fos fus, fos anichilada la sua materia que res no fos, Llull Arbre Sc. i, 112. Que l'offici dels oydors se'n pogués anichilar o en qualque manera evidentment embargar, Ordin. Palat. 110. Si's sentia vostra Magestat lo volgués revocar e aniquilar [al dit estatut], doc. a. 1454 (Capmany Mem. ii, 280).
|| 2. Oprimir molt qualcú fins a fer-li perdre l'energia física o moral; cast. anonadar. Ja portava ben pintat a la cara'l pesar que l'aniquilava, Vilanova Obres, iv, 94.
    Fon.:
ənikilá (or., bal.); anikilá (occ.); anikiláɾ (val.).
    Var. ort.:
a textos antics trobam que predomina la grafia anichilar; però també trobam escrit adnichilar (Somni J. Joan 1827), anixilar (Llull Arbre Sc. i, 112) i anitxilar (Llull Gentil 43; «Collació», ap. Col. Bof. xiii, 389; Eximenis Angels, 134).
    Var. form.:
anihilar.
    Etim.:
pres del llatí escolàstic annĭhilare o annĭchilare, pronunciat annikilare en el llatí tardà dels erudits (cfr. nichil per nihil, michi per mihi).