Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. anit
veure  2. anit
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ANIT adv.
Aquesta nit; cast. esta noche. Tant s'aplica a designar la nit proppassada (corresponent al cast. anoche) com la nit venidora o la present. El temps del verb que acompanya aqueix adverbi indicarà si es tracta de la nit passada, present o futura. Are'm fets sert d'un somni que fiu anit, Graal 74. Aquesta es la casa hon anit feu la darrera çena lo Senyor e Fill vostre, Villena Vita Chr., cap. 227. Que'l temps es axí ferm | que anit no ych partirem, Mariners. Lo pélach responia:—Jo l'he engolida anit, Atlàntida i. Groch lo veureu si'l mirau | anit que fa lluna clara, Picó Engl. 32. Tres ores llargues de camí, i anit farà gran fosca, Massó Croq. 23.
    Loc.

Anit passada: ahir vespre (Mall., Men.). Que anit passada | en punt de dotze | cercaven faves | davall es llit, Ignor. 1.
    Fon.:
ənít (pir-or., or., bal.); anít (occ., val.). En la locució anit passada es deixa sentir, a vegades, la contaminació de l'adverbi ahir, i per això molts diuen ahimpassada [əimpəsáðə] (Men.).
    Etim.:
del llatí hac nŏcte, ‘aquesta nit’.

2. ANIT f. vulg. men.,
per nit. «Aquestes anits són molt fredes» (Ciutadella).