DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ANIT adv.
Aquesta nit; cast. esta noche. Tant s'aplica a designar la nit proppassada (corresponent al cast. anoche) com la nit venidora o la present. El temps del verb que acompanya aqueix adverbi indicarà si es tracta de la nit passada, present o futura. Are'm fets sert d'un somni que fiu anit, Graal 74. Aquesta es la casa hon anit feu la darrera çena lo Senyor e Fill vostre, Villena Vita Chr., cap. 227. Que'l temps es axí ferm | que anit no ych partirem, Mariners. Lo pélach responia:—Jo l'he engolida anit, Atlàntida i. Groch lo veureu si'l mirau | anit que fa lluna clara, Picó Engl. 32. Tres ores llargues de camí, i anit farà gran fosca, Massó Croq. 23.
    Loc.
—Anit passada: ahir vespre (Mall., Men.). Que anit passada | en punt de dotze | cercaven faves | davall es llit, Ignor. 1.
    Fon.: ənít (pir-or., or., bal.); anít (occ., val.). En la locució anit passada es deixa sentir, a vegades, la contaminació de l'adverbi ahir, i per això molts diuen ahimpassada [əimpəsáðə] (Men.).
    Etim.: del llatí hac nŏcte, ‘aquesta nit’.

2. ANIT f. vulg. men.,
per nit. «Aquestes anits són molt fredes» (Ciutadella).