DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANORMAL adj.
Contrari a la llei que regeix la seva espècie; cast. anormal. Exceptades tres [excepcions] qu'es posen ans de pleyt... e son dites anormales, que no seguexen la regla de les altres, Cost. Tort. III, i, 21. Alguns prediuen fets anormals, Foix Estrella 56.
    Fon.: ənuɾmáɫ (Barc.); anoɾmáɫ (Val.); ənoɾmáɫ (Mall.).
    Etim.: del llatí escolàstic anormale, compost del gr. ἀ i el llatí normale ‘normal’.