DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANTANY adv.
|| 1. L'any proppassat; cast. antaño. Qu'antany, no ha molta, | encontra nosaltres... fo donada sentença, Brama llaur., 52. Lluenta sou com la plata, | bruna com el blat d'antany, Colom Juven. 77.
|| 2. (per extensió) En temps passat. Del temps de chapes | sou, e d'antany; | no sou d'enguany, | jo no us usau, Spill 2737.
    Refr. i loc.—a) «Tal antany, tal enguany»: ho diuen d'una cosa que va tan malament com abans (Mall.).—b) Esser d'antany i tardà, collit i deixat estar: esser xerec (Men.).—c) Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany: pensar en coses fora de temps (Cat., Bal.).—d) «Quan ja és vingut el dany, és en va parlar d'antany» (Cat., Bal.).—e) «En los nius que són d'antany, no hi ha moixonets enguany» (Manresa).—f) «Antany morí i enguany li toquen»: ho diuen parlant d'una cosa que es fa quan ja és passat el temps oportú per fer-la (Manacor).
    Fon.: əntáɲ (or., bal.); antáɲ (val.).
    Etim.: del llatí ante annum, ‘abans de l'any’.