Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  antecedent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANTECEDENT neol.: cast. antecedente.
I. adj. Que precedeix. Se repicaren les campanes la nit antecedent, doc. a. 1764 (Hist. Sóller, ii, 268).
II. m.
|| 1. Allò que precedeix una cosa de manera que aquesta és la seva conseqüència. Antecedent és aquella cosa per què és altra, axí com hom és ço de què's segueix animal, e bonea d'on se segueix bo, Llull Am. 390.
|| 2. Acció, dita o circumstància anterior que serveix de base al judici posterior. Demanà antecedents pera saber si'l dolor era poagrós o reumàtich, Pons Auca 170. Valga per antecedent, Ignor. 11.
|| 3. gram. Terme d'una proposició que precedeix lògicament al relatiu.
|| 4. mat. Primer terme d'una raó aritmètica o geomètrica.
|| 5. lòg. Primer membre d'un entimema.
    Loc.

Posar en antecedents: assabentar, fer saber els fets o circumstàncies que permeten formar judici. Mal per mal, prefereix algú de la família més que no gent estranya, la qual caldria posar en antecedents, Llor Laura 289.
    Fon.:
əntəsəðén (Barcelona); anteseðént (València); əntəsədént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí antecedente, mat. sign.