DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANTIC, -IGA m. i f.: cast. antiguo.
I. Que existia fa estona. Los antichs qui primerament anaven per lo mon, Consolat, cap 144. Los richs de temps antich son stats senyors, Egidi Romà, ll. 1, pt. 4.aFou dels antichs gegants la rassa morta, Costa Poes. 23.
II. Que existeix fa molta estona. a) Aplicat a coses inanimades. La pus antiga vila era Peralada, Muntaner Cròn., cap. 125. De bona e antigua costuma, doc. a. 1303 (Col. Bof. xli). Si lo inflament serà molt antich, Dieç Menesc. i, 9 v.oCom si fossen murs d'antic castell, Pons Auca 167. Hi ha un antic llaç d'amistat entre ella i jo, Ruyra Parada 85.—b) Aplicat a l'edat de les persones o animals. Un saui caualler antich de jorns, Llull Felix, pt. i, cap 8. No us en gosava amprar per ço car sots hom antich, Desclot Cròn., cap. 167. Hun lop antich anà a parlament als cans, Sermó de St. Vicenç (ap. Ribelles Biblgr. 326).—c) Aplicat a la duració d'una persona o cosa en una condició o estat determinat. Nuyl temps no abundaràs la amistat del teu amich antich ne't lunyaràs d'eyl, Jahuda Cató 187. Ab consell de quatre o sis dels antichs del offici, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 190). Y els menestrals més antichs | ab los penons del ofici, Penya Poes. 287.—d) Aplicat a la molta edat com a representativa de l'autoritat pública. Aiustats los antichs de tots los lochs veins, Alegre Transf. 52. Foren elegits jutges dos homens antichs del poble, Eximenis Lux. 25.
    Loc.—a) D'antic: de molta estona ençà. Los vé de molt antich an es tavernés es batià es ví, Roq. 17.—b) A l'antiga: a la manera del temps passat. Vestides de pageses a l'antiga mallorquina, Alcover Cont. 90.—c) Més antic que l'anar a peu (Cat., Val., Bal.); més antic que es pastar (Bal.); més antic que l'arna (Xàtiva); més antic que les calces de traveta (Val.): són comparances populars.
    Fon.: əntík (or., bal.); antík (occ., val.).
    Intens.: antiguet, -eta; antigot, -ota; antiguíssim (i antiquíssim), -íssima.
    Etim.: del llatí antīcu, mat. sign.