Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  antosta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANTOSTA f.
|| 1. Paret prima de rajoles unides amb guix o morter, que sol separar una habitació d'una altra en l'interior d'un edifici (Lleida, Fraga, Tremp, Vall de Boí, Ribagorça); cast. tabique. N'encontro el gloriós St. Juan; | l'encontro dins una sala. | dins una sala molt gran; | les antostes són de vidre, | la sala n'ès de cristall, cançó pop. de la Vall de Boí (Canigó, nota 1.a al cant I). L'Elvira no sabia que l'antosta que ara les separava s'hagués tornat una muralla, Virós 92.
|| 2. Espècie de paret prima de maons o de fusta que, posada de cantell, serveix per aturar el pas de l'aigua per una obertura o canal (Camp de Tarr.).
|| 3. Post o pedrís prim que va unit horitzontalment a una paret o armari i serveix per posar-hi atuells de cuina, llibres o altra cosa (Pallars, Puigcerdà, Ripollès, Pobla de L., Lluçanès, Plana de Vic, Vilafr. del P.); cast. anaquel. Hi ha també la bastera, o sia una antosta grossa en la que hi posen el bast, l'albarda i algun estri, Scriptorium, abril 1925.
    Fon.:
əntɔ́stə (Ripoll, Vic, Lluçanès); əntɔ́stɛ (Pobla de L., Vilafr. del P.); əntóstə (Camp de Tarr., segons Montoliu); antɔ́sta (Pont de S., Vall de Boí); antɔ́stɛ (Ll., Tremp, Fraga).
    Sinòn.:
|| 1, embà; || 3, lleixa, palmà, pinte.
    Etim.:
segons Corominas DECast, i, 223, d'un verb *antostar que vindria del llatí ante + obstare, ‘oposar-se, posar-se davant’.