DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ANTRE m., neol. (poèt.)
Cova o altre amagatall de gent dolenta o de coses temibles; cast. antro. Y els antres tenebrosos d'aquella mar revolta | retronen y s'escruixen al gran capgirament. Atlàntida viii. Hon t'has perduda?... Quin antre t'envilia?, Oliver Obres, i, 200.
    Fon.: ántɾə (Barc., Mall.); ántɾe (Val.).
    Etim.: pres del llatí antrum, ‘caverna’.

2. ANTRE, -A pron. i adj.,
var. per altre. L'antra part, doc. a. 1526 (arx. de Marganell).—V. altre.
    Fon.: ántɾə (Manresa, Granollers, Calaf, Sitges); ántɾi (Sta. Col. de Q.); ántɾe (Pont de S., Sort, Tamarit de L., Balaguer, Artesa, Lleida, Cervera, Riba-roja).