DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATANTULL m.
Judici o desig vehement i no raonable (Eiv.); cast. antojo. «Li ha tornat venir s'antull de fer això» (Eiv.). Dientli que les fembres per antuyll volien combregar, Eximplis, i, 125. Car totes van | ab grans entulls, | pompes, ergulls | vanes despeses, Spill 7631. Per sos entulls | no'ls plau oyr | ni obeyr, Spill 14748.
Fon.: əntúʎ (Eiv.).
Etim.: del llatí *ante ŏcŭlos, ‘davant els ulls’.