DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANUL·LAR v. tr.
Fer nul; cast. anular. La mort ha anullada vostra fama, Genebreda Cons. 99. Feu cancellar e anullar la scriptura, «Clavaria», a. 1357, f. 223 (arx. mun. de Barc.). Proposà que ab major liberalitat aquella [fama] anullàs e ofegàs, Decam., jorn. 10.a, nov. 3a. Lo bisbe Scani de Terragona fo molt reptat del Pare Sanct per no hauerho annullat, Boades Feyts 59. Tan sols sa dona mon poder anul·la, T. Aguiló (Ignor. 42).
    Fon.: ənuɫɫá (Barc., Mall.); anuɫɫáɾ (Val.). Sovint es pronuncia amb l simple [ənulá, anuláɾ], per influència del cast. anular.
    Etim.: pres del llatí annūllāre, mat. sign.