DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANYADA f.
Transcurs d'un any en quant fa relació a les coses que durant ell succeeixen; cast. añada. «Si no plou, los pagesos passaran una mala anyada» (Valls). D'ell he parit | yo tres vegades | en tres anyades | que fom abdós, Spill 4332. En la anyada passada mil quatre cents vint e sis, doc. a. 1427 (Arx. Gral. R. Val.). El Sant s'està a les fosques tota l'anyada, Víct. Cat., Sol. 77. Especialment: a) Duració d'un any en un càrrec. Los prohoms qui han acabada la sua anyada, doc. a. 1447 (Aguiló Dicc.).—b) Pagament anual. «L'amo em deu tota l'anyada» (Cat.). Los deu mil florins que hauien a seruir a les reempçons faedores per una o per dues anyades, doc. a. 1435 (Boll. Lul. viii, 431). Les miges porcions de tota la annada, Inv. Pellisso. Se li pague la primera mitja anyada del primer any, Ordin. Univ. 1629, f. 38.—c) Collita; cast. cosecha. «Tinc la terra a dos anyades: una de blat i una altra de pataques» (Maestrat). «Enguany hi ha bona anyada» (Cat., Val., Bal.). «Es ciprell enguany no du anyada» (Mall.). «Bon ofici té el pagès | si collís bones anyades, | no pagàs contribucions | ni passessen pedregades» (cançó pop. cat.). «L'any qui ve mos casarem | i s'anyada serà bona; | aplegarem blat i dona | i doblers tants com voldrem» (cançó pop. de Ciutadella). «Com el qui sembra una anyada | i no l'arriba a coir, | així me n'en pendrà a mi | estant de tu enamorada» (cançó pop. mallorquina). Si per males anyades o per guerres... eren oppremuts, doc. a. 1380 (Col. Bof. viii, 223). Per gracia de Deu hic ha bona anyada de blats, doc. a. 1435 (Boll. Lul. viii, 361). Per sciencia de astronomia conech que devia esser gran anyada de oli, Egidi Romà, ll. 2, pt. 3a, c. 12. S'hi cuien unes anyades que fan alsar es cap an es pagès, Alcover Cont. 13.
    Loc. i refr.—a) «No n'és pas anyada» [de tal cosa]: ho diuen d'una cosa que no s'arriba a obtenir mai (Empordà).—b) «Val més bona anyada que terra conrada» (Mall., Men.).—c) «Mai és mala anyada per tothom» (Men.).—d) «A la mala anyada, dóna-li passada» (Cat.).—e) «Vingui l'anyada, més que vingui tardana» (Labèrnia-S. Dicc.).—f) «A pagès endarrerit, cap anyada li és bona» (Cat.); «Pagès endarrerit, no té anyada bona» (Mall.).—g) «Anyada d'ocells, anyada de fam» (Manresa).—h) «Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer» (Serra Cal. folkl. 21).—i) «Bona anyada, si per Nadal és lluna plena» (Sineu).—j) «La millor anyada, la terra ben treballada» (Benassal); «Bona anyada o mala anyada, la terra ben apanyada» (Benassal).
    Fon.: əɲáðə (pir-or., or., bal.); aɲáðɛ (Ll., Tremp); aɲáða (Tortosa, Maestrat); aɲá (Cast., Val., Al.); əɲáðɛ (Maó); aɲáɾa (Alguer).
    Intens.: anyadeta, anyadota, anyadassa.
    Etim.: del llatí annāta, mat. sign.