Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aparèixer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APARÈIXER (i ant. APARER) v.
I. intr.: cast. aparecer.
|| 1. Posar-se en presència de qualcú. Una veguada l'any apparran tots los barons deuant mi. Serra Gèn. 89. Donauense vergonya... en tant que no gosauen apareixer dauant nengú Villena Vita Chr., c. 37.
|| 2. Fer-se visible; deixar-se veure. La ombra de ella e del leó apparegueren en l'aygua, Llull Felix, pt. vii, cap. 3. No creem que el rey Daragó sia tan ardit que aquell jorn hi gos apparer, Muntaner Cròn., cap. 80. Sien ajustades les aygues... e aparescha la arida. Serra Gèn. 4. Per aquestes occasions apparen les urines térboles, Albert G., Ques. 38. Va aparèixer en la collada un jove, Massó Croq. 41. Y aparegué la fable flameta, Ruyra Parada 38 a) especialment, Deixar-se veure en esperit o en somni. Aytals homes eren seyls qui ad eyl aparegren en la sua visio. «Flos Sanctorum» ¿segle XV? (arx. parr. de Talavera). Con li vendria e li apparria lo dit angel, Eximplis, ii, 40. Ea-me aparegut un diable en forma de goç. Tirant, c. 60. Mentre stigués tot consirós en lo seu lit apparech-li una dona, Genebreda, Consol. 17.
|| 3. Esser visible. Aquell delitós prat... en mig del qual aparia un palau molt alt, Turmeda Diuis. 3. Los nostres enemichs no apareixen en lloch algú, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Mostrar-se com a veritat. Per ço appar, segons vostres paraules, que sien molts Deus, Llull Felix, pt. i, cap. 3. L'aygua es occasio de negresa, com apar en lo carbó, Albert G., Ques. 5. a) ant., es troba usat a voltes com a reflexiu. Segons que s'apparaxia en lo trasllat, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 75). Segons que aquestes coses largament se aparen per carta publica, doc. a. 1404 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 5. Fer-se conèixer (una cosa que estava oculta). Si dins vn an et vn dia appareyx ell o parent seu, Cost. Tort. I, iii, 18.
II. intr.: cast. parecer. Semblar; presentar-se a la vista o a l'enteniment (de qualcú) amb el signe exterior d'una manera determinada d'esser. «Quan vénc alluernat, apar que aquesta cambra sia més fosca» (Mall.). «Aquestes parets apar que sien més blanques que abans» (Mall.). A les altres bèsties que viuen de erba, aparech bé ço que dehia Na Renart, Llull Felix, pt. vii, cap. 2. No stauen molt contents dels romans, jatfós que no'ls apparegués bo lur gouern. Boades Feyts 14. Les quals paraules aparegueren al rey que eren de gran noblesa, Paris e Viana 8. Açò que appar que sia bell apparria fort leig, Genebreda Consol. 134. Que los dos [brots] aparegan un brot. Agustí Secr. 47. Jo vull que vos doneu les cartes a qui vos apareixerà. Lacavalleria Gazoph. Ets uys, amb aquella mirada que apar que vulgan afinà es fons, Ignor. 13. Qualsevol pot enviar a fora Mallorca lo que be li aparesca, Roq. 40. L'incendi apar serpent immensa d'escata vermellosa, Atlàntida, i. El sembrat apar malaltís, amb qualque fulla seca, Villangómez Any 32.
III. tr. (ant.): cast. hacer aparecer. Fer comparèixer, fer venir a la presència. Jo us prec... que desparegats de nos tota occasió per qui'ns pusca venir mala alegria e desordenada, e que'ns aparegats tota occasió bona on nos dejam alegrar, Llull Cont. 3, 24.
    Fon.:
əpəɾέʃə (pir-or., Maó); apaɾéјʃe (occ.); apaɾéјʃeɾ (val.); əpəɾə́ʃə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Conjug.:
aparèixer i aparer són dos verbs originàriament diferents i representen dos tipus de flexió també diferents: aparèixer és de tipus incoatiu (com merèixer); aparer és del tipus normal de la segona conjugació (com valer). Tenint tots dos verbs el mateix significat, s'establí la lluita de sinònims i arribà a predominar la forma incoativa aparèixer damunt la no incoativa, aparer, que quedà eliminada del llenguatge viu (probablement influí molt en el predomini de aparèixer el verb quasi homònim parèixer); però certes formes verbals no incoatives estaven ja tan arrelades, que no desaparegueren, malgrat d'haver desaparegut la corresponent forma no incoativa del present d'infinitiu: així trobam usades en el llenguatge modern les formes aparega aparegues, aparegués apareguesses, aparegut, al costat de les incoatives aparesca aparesques, aparesqués aparesquesses, aparescut. Els temps en què se són abolides de tot les formes no incoatives, són l'imperfet, el futur i el condicional. El present d'indicatiu és també completament incoatiu, però es conserva la tercera persona apar en ús impersonal, com es pot veure en els exemples que hem adduïts en l'apartat II d'aquest article, presos del llenguatge viu. Per fer veure la flexió de aparer i de aparèixer, posam els paradigmes I i II. En el paradigma I indicam amb un estelet (*) totes aquelles formes que no es conserven en el llenguatge modern. Advertim que aquests paradigmes només duen les formes fonamentals de la flexió; les variants dialectals es trobaran en l'article parèixer.
taula 

    Etim.:
aparer ve del llatí apparēre, i aparèixer del llatí apparēscĕre, mat. sign.