DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATAPARELL m.: cast. aparejo.
I. Acte d'aparellar. Fem fer nostres apparells e provisions, Pere IV, Cròn. 330. Del aparell que lo rey de França maná fer, Paris e Viana, 6. Lo Soldà cascun any fehia los aparells per poderla hauer, Tirant, c. 84.
II. || 1. Conjunt de peces necessàries per l'ús o aprofitament complet d'una cosa. Una capa de vellut ab tot son apareill, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Una trompa de fusta ab una barra de ferro en mig e tot son aparell per traure ayga dels pous, doc. any 1490 (Arx. Gral. R. Val.). Aparell de cuina: conjunt dels atuells d'una cuina (Llofriu). «Les noies, quan se casen, tenen un bon aparell de roba» (Llofriu).
|| 2. Cada una de les peces que completen una cosa o serveixen per fer-ne ús. Niguns vestiments ni nigunes joyes o aparells de la yglesia, Mostass. Agual. 29. Entrà en lo temple de meraueylosos appareyls hornat, Hist. Troy. 100.
III. Especialment:
|| 1. Combinació de dues o més corrioles posades de manera que una mateixa corda passa per totes, augmentant-ne així la força per alçar grans pesos o vèncer fortes resistències. Aparell reial: el que consta de grans quadernals (Barc.). Aparell senzill: el que consta de dos bocells d'un sol ull (Barc.).
|| 2.
nàut. Conjunt dels arbres, cordam i veles d'un vaixell. a) Aparell rodó o aparell de creu: el que es compon principalment de veles quadres (Barc.).—b) Aparell llatí: el que es compon de veles llatines (Barc.).—c) Aparell major: conjunt de les veles majors i gàbies d'una nau (Barc.).—d) Aparell del mig: en els vaixells de tres pals, és el conjunt de les veles de l'arbre mestre (Barc.).—e) Aparell de popa: conjunt de les veles de l'arbre de mitjana (Barc.).—f) Aparell de proa: conjunt de les veles de l'arbre de triquet (Barc.). (En les pàgs. 746-751 posam alguns gravats representatius dels principals tipus d'aparells de nau, trets de l'obra tècnica del capità Paasch, i la nomenclatura catalana recollida a Mallorca pel nostre col·laborador Joan Sabater).
|| 3. pl. Guarniments de bístia; conjunt de corretges, cordes i altres peces que serveixen per guarnir les bísties de càrrega o de cavalcar (Fraga, Tamarit de la L., Gandesa, Tortosa, Val., Alcoi, Pego, Al.); cast. arreos.
|| 4. Aparell de pescar: el fil que va posat al cap de la canya de pescar i que en l'altre cap duu l'ham i enmig el plom i el suro (Val.).
|| 5. Condiment, preparació de menjar. Vet açi lo modo y manera del aparell dels bissols en cassola, Robert Coch 42. Les demés viandes... ab tots los aparells souint aportan y donan vn disgust, Agustí Secr. 90.
|| 6. Passada de pintura, d'oli o d'altres substàncies, donada a una tela o fusta com a preparació per pintar-hi. Hem vist un Sant Jusep de fusta prenguent baños dins un ribell mentres un pseudo-rector, per ferlo net, li arregussava s'aparey, Ignor. 67.
|| 7. ant. L'aparell de la pasca: la festa de Parasceve o preparació de la Pasqua segons el ritu judaic. Era diuendres lo dia que dien del apparell de la pasca, Gerson Passio, c. 13.
|| 8. Aparell redó: vestit de dona compost de cos i faldetes de color i tela diferents (Marti G. Dicc.).
Fon.: əpəɾέʎ (Barc.); apaɾéʎ (Val.); əpəɾέј (Empordà); əpəɾə́ј (Mall.). En els significats III, || || 1 i 2, està molt estesa la forma castellana aparejo (pronunciada sovint apareco).
Var. ort. ant.: apparell, aparell, apareyl, apareill, aparei, appareyl, appareyll.
Etim.: postverbal de aparellar.