DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APARELLAR v. tr.
|| 1. Preparar; proveir i posar així com cal per fer qualque cosa; cast. preparar. Comensaren a aver consell com s'aparellassen de la batalla, Llull Cont. 354. M'apareyllé de tot quant me feya mester, Muntaner Cròn., c. 259. Qu'encontinent vos aparellets per passar a Mallorques, Muntaner Cròn., 141. Davant la qual vos ireu aparellant la via, Villena Vita Chr., 62. Lo primer és apareiar sa roba per vestirlo, Rosselló Many. 221.
|| 2. Adobar, posar en bon estat allò que estava espanyat. Solia tenir un ffrare sabater e dos fadris qui aparelauen les sabates veyles, doc. a. 1181 (Miret Templers 541).
|| 3. Treballar el cuiro o el drap; posar-lo en estat de servir per vestir Que negun perayre no gos apparallar negun drap, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 270).
|| 4. Posar a una nau o barca tots els arbres, vergues, cordes i veles que li corresponen per navegar; cast. aparejar. Entre lenys y sageties be armades y aparellades, Pere IV, Cròn. 306.
|| 5. Guisar (el menjar); cast. preparar, guisar. Façes aparellar los bisols de la mateixa manera que s'aparellan les sardines, Robert Coch 42. En contes maneres se deuen aperellar los hous, Flos medic. 254 vo.
|| 6. Posar a una bístia els guarniments que li pertoquen per carregar-la o cavalcar-hi (Tortosa, Val., Alcoi, Al., Elx).
|| 7. En la indústria de les pintes de banya, donar a les pintes la forma que es vol, mentre les fan (Mollet del Vallès).
|| 8. En la indústria de sabateria, anar els obrers a ca el mestre a proveir-se de material per fer sabates (Alaró, Inca).
|| 9. Donar una o algunes passades de pintura o d'altra substància a una tela o fusta, per preparar-la per pintar; cast. aparejar.
|| 10. Borronar (les plantes), treure les poncelles precursores de la florida (Empordà).
    Var. ort. ant.: apareyllar (Muntaner Cròn., c. 277); apareyar (Marsili Cròn., c. 12); aperelar (Graal 183).
    Etim.: del llatí *apparĭcŭlāre (derivat de apparare), mat. sign.

2. APARELLAR v.
|| 1. tr. Posar a parells (Mall.); cast. aparear.
|| 2. tr. Unir sexualment els animals (Cat., Val.); cast. aparear.
|| 3. intr. Fer bona parella, avenir-se bé dos animals per treballar junts (Valls, Mall.); cast. emparejar.
    Fon.: əpəɾəʎá, əpəɾəјá (pir-or., or.); apaɾeʎá (occ., Maestrat); apaɾeʎáɾ (Cast., Val., Al.); əpəɾəјá (mall.); əpəɾəá (men.); apaɾaʎá (Alg.); apɾəјá (Llofriu).
    Etim.: format damunt parell.