DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APARIAR v. tr.
|| 1. Unir algunes persones o coses amb una comunitat de fi; cast. juntar. Per aquesta amor aital son los uns homens apariants ab los altres, Llull Cont. 305. Com ès que m'entabanes així, si saps que no'ns podem apariar?, Massó Croq. 68. «Has deixat apariar massa la teva filla amb aquesta gent» (Empordà).
|| 2. Igualar una cosa amb una altra. Eren apariats en totes coses ab lo caualler, resemblant e apariantse ab ell, Tomic Hist. 106. A un text copiat damunt el d'En Tomic trobam usada la forma aparetjats en lloc per apariats: Eren aparetjats e fossen en totes coses ab los cavallers resemblants, Turell Rec. 70.
|| 3. Unir sexualment. Apariarse lo mascle ab la famella pera la generació Lacavalleria Gazoph.
    Etim.: del llatí parĭāre, ‘igualar’, ‘fer parella’.

2. APARIAR v. tr.
|| 1. Preparar; posar així com cal per fer qualque cosa (Empordà, Vic. Barc., Penedès, Men.); cast. preparar. La claror va deixondirlo... y, fidel a son determini, aparià la tasca, Pons Auca 159. Apariar el foc: atiar-lo, acostant els tions i llenya perquè cremi bé i no s'apagui (Pallars Sobirà).
|| 2. Posar en bon estat qualque cosa rompuda o malmesa (Cat.); cast. reparar, componer. «Farem apariar el rellotge» (Bonansa, Pont de S., Esterri, Sort, Àger, Artesa de S., Balaguer, Pradell, Massalcoreig, Bellpuig, Manresa, Barc., Tarr., Valls, Falset).
|| 3. Posar oli, vinagre i sal a un menjar (Balaguer, Lleida); cast. sazonar.
|| 4. refl. Guarir-se, posar-se bé d'una malaltia (Balaguer, Lleida).
|| 5. iròn. Tupar, pegar (Tarr.).
    Fon.: əpəɾiá, əpɾiá (or.); apaɾiá (occ.); əpəɾiá (men.).
    Etim.: de aparellar, mat. sign., amb contaminació de apariar (art. 1); o potser d'un verb llatí *appariare, ‘preparar’ (cf. Corominas DECast, i, 236).