Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  apartar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APARTAR v. tr.
|| 1. Posar a una altra part, a major distància; cast. apartar. Hauré passió gran en mon cor si jo m'apart de vos, Llull Blanq. 4. Desitjant per alguns dies reposar e appartarse de negocis, Carbonell, Ex Joan II, cap. 1. Sols que per la sua amor | de fer mal nos apartem, Cobles Roca. Dit això s'aparta per examinarnos d'un tros lluny, Ruyra Parada 53. a) met., refl. Se queixaven que m'apartessi tant de la manera usada, Casaponce Contes Vallesp., introd.
|| 2. Posar a un lloc especial, separat d'altri. Dix al aldeà: aparte't fora del camí, Eximplis, i, 92. Los dos se apartaren a vn retret, Pierres Prov. 62.
|| 3. No apartar-se: no deixar una creença o opinió determinada. «No m'aparte de que això siga així» (Val.).
    Fon.:
əpəɾtá (pir-or., or., bal.); apaɾtá (occ.); apaɾtáɾ (val.); apaltá (alg.).
    Sinòn.:
separar, allunyar.
    Etim.:
format damunt apart.