DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APERCEBRE v. tr.
|| 1. Compendre, capir; cast. comprender. No sabien apercebre la pahor que'l rey hauia, Llull Felix, pt. vii, c. 4. No puguen saber ne apercebre la determinacio que vos fariets, doc. a. 1331 (Anuari IEC, ii, 325). Viana no apercebia les intencions de Paris, Paris e Viana, 2.
|| 2. refl. Adonar-se, haver esment; cast. apercibirse. Si per ventura ella amàs secretament algun valerós joue, puys que algun no sen apercebés, no seria desonestat, Curial, i, 4. Abans que'ls chrestians sen fossen apercebuts. Muntaner Cròn., c. 10. De la qual presumpció o sospita l'abat s'apercebé, Decam. ii, 16. Lavòs s'aparsehé [sic] e viu lo ram, Graal 158.
|| 3. Amonestar, avisar. Deu l'om esser apercebut que sapia totes les circumstancies dels peccats, Eximenis Dones 220 vo. Cascú deu ser apercebut que, hon no es discreció, regex la sola passió, Ausias March, cxxviii. a) «Apercebre pera guerra: apercibir para guerra» (Nebrija Dicc.).
    Fon.: əpəɾsέβɾə (or.); apeɾséβɾe (val.); əpəɾsə́βɾə (mall.).
    Etim.: del llatí percĭpĕre, ‘compendre’.