DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APETIR v.: cast. apetecer.
|| 1. tr. Desitjar, tenir gana de qualque cosa. Amor de sa natura appeteix quants delits pot pendre, P. Torrella (Cançon. Univ. 208). Volentaris plaers apetim per tal que als sotsmeses nostres repòs apparellem, Ordin. Palat. 54. Car tota res obs es que s'apetesca, Ausias March, cxiii. Los meus ulls no son licenciats de mirar vanitat nenguna ne apetir exaltació, Villena Vita Chr., c. 8
|| 2. tr. (dit de coses inanimades). Requerir, avenir-se bé. L'aer reflueix aquella calor al foc ab la secor la qual no apeteix reebre, Llull Arbre Sc. i, 70. Las cosas caldas appetexen lo loch alt, Egidi Romà, ll. 1, pt. 4.a, cap. 1.
|| 3. intr. Agradar, fer gana (Cat., Val.). «¿Vols tastar este meló?—No m'apeteix» (Ribagorça, Maestrat, Val.). Observava minuciosament lo que més li apetia, Oller Pil. Pr., 53.
    Fon.: əpətí (or., bal.); apetí (occ., Maestrat); apetíɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: del llatí appetĕre mat. sign. || 1.