DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APETIT m.: cast. apetito.
|| 1. Tendència natural a la satisfacció de les necessitats o dels desigs. Axí com l'ome qui ha appetits naturals a menjar, a veer, e en axí dels altres senys. Llull Arbre Sc. i, 157. La qual forma e materia han apetit la una a esser en l'altra, Llull Felix, pt. iv, cap. 1. Si no refrena en si lo apetit de la gola, Canals Carta, cap. 24.
|| 2. Desig instintiu de prendre aliment sòlid. Ab fina conserva que mou l'apetit, Proc. Olives, 682. Jo tenia bon apetit quant me so posat en taula, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Desig fort, capritxós, que solen tenir les dones prenyades (val.); cast. antojo.
|| 4. A son apetit: a son gust. Viurer a son apetit o a sa fantasia, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: əpətít (or., bal.); apetít (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí appĕtītus, mat. sign.