DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APLACAR v. tr.
|| 1. Calmar, aminvar la irritació; cast. aplacar. Per aplacar la ira del deu Bacho, Alegre Transf. 27.
|| 2. Aminvar l'energia, amortir. Com si en estendre's les tenebres se li anessin aplacant les forces, Pons Com an., 89. «El pare està tan aplacat que no és bo per re» (Barc.).
    Fon.: əpləká (or., bal.); aplaká (occ.); aplakáɾ (val.); əpləсá (mall.).
    Etim.: pres del llatí placāre, mat. sign. || 1, prefixat amb a-.

2. APLACAR v. tr.
|| 1. Aferrar una fusta prima a una de gruixada (Cat.).
|| 2. Aplicar una cosa a una altra de manera que hi haja entre ambdues el major contacte possible (Cat.). Aplaca en terra el tallador xafarot, Vilanova Obres, xi, 263.
    Fon.: əpləká (or.); aplaká (occ.).

1. APLAÇAR v. tr. (castellanisme)
Diferir, deixar la realització d'una cosa per més envant del temps que estava senyalat; cast. aplazar. Vingué el dijous, ho aplassaren pel diumenge, del diumenge al altre dijous, Pons Auca 301.
    Fon.: əpləsá (pir-or., or., bal.); aplasá (occ.); aplasáɾ (val.).
    Sinòn. preferible: diferir, ajornar.

2. APLAÇAR v. tr. (gal·licisme)
Contractar i posar personal a treballar a un lloc determinat (Empordà); cast. colocar. «Avui han aplaçat cairadors» (Empordà).