DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APLICAR v. tr.: cast. aplicar.
|| 1. Posar una cosa damunt una altra en tal manera que s'hi adhereixi. a) En sentit material. Y una pitxera plena als llabis els aplica, que'ls retorna, Seidia 76.—b) fig., en sentit immaterial. No pens que yo disminuhís los teus anys, ans encara hi aplicaria volentera dels meus, Decam., jorn. 10a, nov. 3o.
|| 2. Fer actuar damunt qualcú o qualque cosa; posar en pràctica. Qui sauber bé lo volgués, aplich-li l'art general, Llull Rim 405. Lo qual pena sia en la forma predita aplicada, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli). La lley no me l'aplica ningú, Vilanova Obres, iv, 67. Aplicar medicina o remey, Torra Dicc. Aquest mot se pot aplicar a moltes coses, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Afirmar l'analogia entre diverses idees, referir a un cas particular allò que s'ha dit en general, o a un individu allò que s'ha dit d'un altre. E dix al ermità que li aplicàs lo eximpli a la solucio que feta li hauia, Llull Felix, pt. viii, cap. 26.
|| 5. Imputar, atribuir. Dexant Barrabàs prengueren a vos, | y axí us aplicaren la culpa ordida, Passi cobles 46. Delliberà cridar per que al honest y excellent sant pogués aplicar alguna abominable infamia, Pereç St. Vic. 15.
|| 6. Adjudicar. Per just procés foren retornats, units e applicats a la Corona de Aragó Pere IV, Cròn. 243. Las quals tres lliuras se aplicaran a la caxa del Collegi, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli).
|| 7. refl. Dedicar-se amb diligència i assiduïtat a un estudi o treball. Digau-me... si se aplica o no se aplica mon germanet l'estudiant, Llorente Versos, i, 226.
    Fon.: əpliká (pir-or., or., bal.); apliká (occ.); aplikáɾ (val.); əpliсá (Palma, Manacor).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: pres del llatí applĭcāre, mat. sign.