APLOM m. Serenitat i gravetat en les accions; cast. aplomo. Manava la parella d'eugues amb l'imponent aplom d'una deessa, Pons Com an., 158. Fon.: əplóm (or.); aplóm (occ., val.). Etim.: del cast. aplomo.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.