DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APODERAR v.
I. || 1. tr. Fer poderós; donar poder. Qui vol esser loador vostre, cové que apoder e avigor son remembrament, Llull Cont. 283.
|| 2. refl. Pendre domini de qualque cosa; cast. apoderarse. Tot en tot se volia aquell traydor de la illa apoderar, Muntaner Cròn., c. 249. E amant lo seu marit ultra mesura, ella d'ell s'apoderà e s'ensenyorí, Curial, i, 2. a) met. S'entussiasme que s'apoderà de tothom, Roq. 32. S'apoderà del meu esperit el goig més pur. Rosselló Many. 125.
II. Usos antics:
|| 1. Dominar. Con él no'ls pogués apoderar per ses allegaciós. Sants ross. 198 r. Ab forsa d'armes vencen e apoderen los infaels, Llull Cavall. 10. Fortitudo venç e apodera major ira, Llull Gentil 156 Fortitudo es ten noble vertut, que tota batalla vens e apodera, Llull Doctr. puer. 57. Tota via apodera e deu esser seguit tot ço que la maior partida o força volrà, Consolat. c. 56.
|| 2. Tenir poder, esser capaç. Hanc en la nuyt no pogren apoderar de passar la gent, Muntaner Cròn., c. 66.
|| 3. refl. o intr. Fer força, posar-se fort a mantenir una idea. Son senyors que no'ls gossa hom contrastar a res qu'ells se vullen apoderar. Muntaner Cròn., c. 235. La major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 316). La princesa apoderà que l'emperador anàs a la mar per que ella hi pogués anar, Tirant, c. 278.
|| 4. Apoderar en veles: desplegar totes les veles. Com vaeren que les galees s'eren partides de llur caça, apoderaren en veles... e faeren la via de Barcelona, Muntaner Cròn., c. 133.
    Refr.
—«Poder apodera»: vol dir que el qui té poder o riquesa, amb aquell poder o riquesa en pot adquirir molt més (Mallorca).
    Fon.: əpuðəɾá (pir-or., or., men., eiv.); apoðeɾá (occ.); apoðeɾáɾ (val.); əpoðəɾá (mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt poder.