Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aportar
veure  2. aportar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APORTAR v. intr.
Anar (una barca) al port; cast. aportar. A la galera preuench, e entrat dins, manà que a Genoua aportessen, perque lo patró manà fer aquella via, Curial, iii, 40. Fins que an el cel aport, Salvà Poes. 10.
    Etim.:
format damunt port.

2. APORTAR v. tr.
I. ant.
|| 1. Tenir (en ses mans, en sos braços, o en general sobre si) una cosa que pesa; cast. llevar. Posa en mon cor... gran feix que aport tots temps per la tua amor, Llull Felix, pt. viii, c. 7. Pus leuger leny convé que t'hi aport, Febrer Inf. iii, 93. Una nau genovesa la qual aportava lo archabisba, doc. a. 1553 (Boll. Lul. ii, 13). Lo pendó... lo aportava lo conseller en cap, doc. any 1688 (Alsius Hist. Banyoles 508). a) especialment: Estar prenys. La ovella aporta cinc mesos y anyella a la primavera, Agustí Secr. 173.—b) met. Que aportàs lo compte de tots los diners, Ordin. Univ. 1596, fol. 4 vo.
|| 2. Tenir habitualment en si; cast. llevar. a) En sentit material: Poran aportar plantofas de cuyro amb peals de llana, doc. a. 1614. Y aportave sobre lo elm dues claus d'argent. Pierres Prov. 11.—b) En sentit immaterial: Perçò tots temps nom de cruel aportes, Ausias March cxii. Per la amor paternal que aporta enuers son fill, doc. a. 1570 (arx. de Montblanc). Puix ella vos aporta tanta voluntat y somia de vós dormint. Pierres Prov. 24.
|| 3. Anar amb una cosa fins arribar-la a un lloc, estat o persona; cast. llevar, traer. a) En sentit material: La puscan daquen trer [la mercaderia] e aportar en qualques altres terres, doc. a. 1285 (Capmany Mem. iv, 12). E aportatsme de la aygua de una font que atrobarets, Llull Felix, pt. viii, c. 37. Deu milia catius... que aportà en Slcilia, Muntaner Cròn., c. 117. Lo dit frare nos apportà dues letres, Pere IV, Cròn. 168.—b) En sentit immaterial: Que deu los aport a bona fi. Hom. Org. 8 vo. Pot lo pleyt aportar a sentencia. Cost. Tort. 82.
|| 4. Causar. Verga e castigar aporten saviesa, G. de Cervera, 94 (Cançon. Urgell).
|| 5. pron. Dur-se'n una cosa. Aportate'n lo dot que hic aportist, Valter Gris. 11 vo. E qui mes sforçat d'armes fos s'en aportàs la honor, Paris e Viana 6.
II. Dur diners o altres mitjans per contribuir a una empresa o per complir un contracte; cast. aportar. E vos sabeu quants bells florins hic he aportat, Metge Somni iii. Perque aport dinès per lo rescat, doc. any 1531 (Hist. Sóller, i, 344). I aportava als actes del culte sa magestat corporativa, Serra, Cal. folkl. 49.
III. refl. Assemblar-se; cast. asemejarse. «Aquestos germans no s'aporten gaire» (Barc., Lluçanès, Solsona, Cardona, Gironella, Salou).
    Fon.:
əpuɾtá (or.); apoɾtá (occ). En el llenguatge viu s'usa generalment la forma portar (o son sinònim dur) per als significats indicats en l'apartat I; la forma aportar és viva únicament en els significats II i III.
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí apportāre, mat. sign. I.