DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APOSENTAR v. tr.
|| 1. Donar habitació i hostatge; cast. aposentar. Feu-los molt be aposentar e donaren-los totes les coses necessaries, Tirant, c. 14. a) refl. Prendre habitació i hostatge. Hun rich y virtuos caualler... lo pregà volgués en la sua posada aposentarse, Pereç St. Vic. 44.—b) Allotjar-se la tropa. Dia 24 se aposentaren sis o vuit sens francesos en esta vila, Cròn. Guerra Indep.
|| 2. refl. Establir-se a un punt per habitar-hi; cast. aposentar.
|| 3. Posar una cosa fermament a un lloc; cast. asentar. Per tot el voltant del celler..., aposentades damunt sitis de mitjà fort, tretze botes més, Rosselló Many. 145. a) refl. Estar posat fermament a un lloc; cast. asentarse. La cadira mia se aposenta sobra les nuus, Villena Vita Chr., c. 3.
|| 4. refl. Asseure's amb tota comoditat; cast. aposentarse. «Seis i aposentau-vos, me direu lo que buscau» (glosa pop., Men.).
    Fon.: əpuzəntá (pir-or., or., men., eiv.); apozentá (occ.); apoẓentáɾ, aposentáɾ (val.); əpozəntá (mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: segons Diez EWb 424, el cast. i port. aposentar era originàriament aposantar, derivat del participi de present de pausare, que degué sofrir després l'influx analògic de sentar i es convertí en aposentar. El català ha pres aposentar del castellà.