DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APOSTATAR v. intr.: cast. apostatar.
|| 1. Renegar de la seva religió. Ans christiana, puys arriana, apostatà, puys esclatà, Spill 9447.
|| 2. Sortir d'una orde religiosa en la qual s'havia professat. Un monge entrà en la orde de sant Benet, a aprés apostatà, e anasse'n al orde de Promeste; e aprés apostatà de la orde de Promeste, e anasse'n al orde de Cistell, Eximplis, ii, 159.
    Etim.: pres del llatí apostătāre, mat. sign.