Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aprendre
veure  2. aprendre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APRENDRE o APENDRE v. tr.
|| 1. Adquirir el coneixement d'una cosa per mitjà de l'estudi; cast. aprender. a) absol. E per ço que sien ordenats a aquestes coses, aprenen et estan en escoles, Llull Cavall. 8 vo.—b) Amb complement directe nominal o pronominal. Qui vol esser vertader metje d'ànima pecadora enserc e aprena les natures e les propietats, Llull Cont. 115. Remembre't de la faula que aprenguist mentre eres fadrí, Genebreda Consol. 64. La oració que ma mare de sa mare aprenguera, Llorente Versos, i, 66.—c) Amb complement verbal unit per la prep. de o a: Lo mostren als infants en lo començament que apendran a parlar, Llull Blanq. 94. Et que aprengue a apellarlos axí com l'apostol et Jhesu Christ los apelle, Arnau de Vilanova [segle XIII] (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, 749). Apreneu de fer justicia e de non menyspresar Deu, Metge Somni iii. Les persones savies aprenguen de contrastar a la sensualitat, Genebreda Cons. 10. Los qui no podran aprendra de tirar be, doc. a. 1627 (Hist. Sóller, ii, 17). En el vostre respecte inesperat | aprenga a respectar-se a si mateixa, Alcover Poem. Bíbl. 87.—d) Amb complement nominal unit per la prep. de: Lo fill major apren de natures, e lo fill menor apren de armes, Llull Felix, pt. iv, c. 1. Ayso pertany als scrivans | que hom aprena de doctrina, Fasset, vers 113.—e) ant. Amb complement verbal sense preposició (cas poc freqüent): E aprenguí dins Barut fer magranes de certs materials compostes, Tirant, c. 10.
|| 2. Condensar un líquid (Mall., Men.); cast. cuajar. Per fer aprendrer la llet, Soler Agric. Men. 51. Haventse ben apresa [la llet], se transforma en colada, id. ibid. 49.
|| 3. intr., ant. Succeir, esdevenir. Mal nos és après que sent Esteve hic passà, Sants Ross. 157v. No fa profit a ssi metex ne als altres, ans li aprèn axí com a la serpent Trigris, Eximenis Dones, c. 253.
    Loc. i refr.
—a) «Viviu i apreniu» (Mallorca).—b) «Lo que s'aprèn en es bres, sempre hi és» (Men.).—c) «Els bous joves aprenen de llaurar dels vells» (Mall.).—d) «Moros vells no aprenen llengos» (Mallorca).
    Fon.:
əpɾέnrə (Perpinyà); əpέnrə (Rosselló, Conflent, Vallespir, Ripoll, Olot, Bagà); əpέndɾə (Capmany, Ripoll, Torelló, Empordà, Manresa, Igualada, Barc., Reus, Tarr.); əpέndɾe (Girona, Solsona, Blanes, Valls); əpέnre (Berga, Solsona); əpέndɾi (Sta. Col. de Q.); apénre (Alós, Esterri, Bonansa, Pont de S., Pobla de S.); apéndɾe (Andorra, Sort, La Seu d'U., Conca de Tremp, Pla de Lleida, Pla d'Urgell, Rib. de Cinca, Rib. d'Ebre, Maestrat, Castelló, València, Alacant); apéndɾi (Organyà, Lleida); apɾénde (Vinaròs, Alacant); əpɾə́ndə (Mall.); əpə́ndɾə (Ciutadella, Eivissa); əpέndɾɛ (Maó).
    Conjug.:
regular segons el model de prendre.
    Etim.:
del llatí apprehendĕre, mat. sign. || 1.

2. APRENDRE v. tr.,
per prendre. Que cada fusta que vindrà que la aprengan, Entrev. Eyv. 38 (a. 1562), ¿Que s'hi aprèn una malaltia? Roq. 26.