Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aprenent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APRENENT
|| 1. part. pres. o ger. per aprendre. Ha stat per quatre anys aprenent lo dit offici, doc. any 1391 (Hist. Sóller, i, 818).
|| 2. adj. Que aprèn fàcilment. ¡Que n'hi havia d'haver cap d'al·lota tan aprenent com ella...!, Alcover Cont. 7.
|| 3. m. Minyó o jove que treballa per apendre un ofici sota les ordes d'un mestre; cast. aprendiz. Qualsevol mestre que pendrà aprenent no'l puga tenir sino per temps de quatre anys, y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous, doc. a. 1618 (Col. Bof. viii, 538).
    Refr.
—a) «Fent i desfent, es fa l'aprenent» (Mall.).—b) «Aprenent de molts oficis, pobre segur» (Vendrell).—c) «L'aprenent que té por de fer ric l'amo, se fa pobre»: ho diuen de l'aprenent que encara no guanya i ja compta els beneficis que el seu treball dóna al mestre (La Bisbal).—d) «Si vols tenir un mal veí, tingues un aprenent de violí» (Vendrell).—e) «Aprenent de tot, i mestre de res»: ho diuen d'un qui vol fer moltes coses i no en fa cap de bé.
    Fon.:
əpɾənén (pir-or., or., eiv.); apɾenén (occ., val.); apɾenént (val.); əpɾənént (mall., men.).
    Intens.:
aprenentet, aprenentó, aprenentot.