DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APRIMAR v. tr.
|| 1. Fer més prim (en sentit material); cast. adelgazar. No era mestre de medicina que abte fos, que no'l tengués ocupat en ordonar e fer materials per mudar la pell, aprimarla e esclarir la cara, Curial, ii, 43. a) refl. Tornar prim. Lo coll [del cavall] deu esser prim e larch... e que's vaja aprimant fins al cap. Dieç Menesc. ii, 9. Com més feya per veure si m'aprimava... més el ventre m'anava crexent, C. Roure (Catalana, i, 481).
|| 2. Fer més subtil (en sentit immaterial); cast. sutilizar. Com la subtilea del meu enteniment sia engruxada e rebaxada en les coses necessaries profitoses, e's sia aguada en les coses no profitoses, Llull Cont. 208, 21.
|| 3. refl. Minvar l'ennuvolament (Llofriu).
|| 4. Aprimar un color: disminuir el seu grau de consistència material aclarint la pasta (Pons Ind. text.).
    Loc.
—Aprimar es fil: mirar massa prim en les coses, subtilitzar les qüestions (Mallorca).
    Fon.: əpɾimá (pir-or., or., bal.); apɾimá (occ., Maestrat); apɾimáɾ (Val.).
    Etim.: format damunt prim.

2. APRIMAR v. tr.
Llaurar la terra per primera vegada després de la collita (Bolvir, segons BDC, xi, 95).