Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aprofitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APROFITAR v.: cast. aprovechar.
|| 1. intr. Donar profit. Que'ns aprofita tembre ço que no podem esquivar, Metge Somni ii. Tampoch vull que li aprofit en res la victoria, Curial, ii, 124. No'm poria a mi aprofitar la confessio. Eximplis, ii, 226. Lo pa de la spelta approfita als corsos grassos, Alberr G., Ques 4 v. Tot lo thresor de la passió del meu Fill aprofitaria poch a vosaltres, Villena Vita Chr., cap. 210.
|| 2. tr. Treure profit. a) Si ets arrendador, aprofita els brins de paya, no malgastes may el temps, Penya Poes. 74. Volia aprofitar l'ocasió per a enrahonar-li, Vilanova Obres, iv, 23. Perquè els omes aprofitessin l'estona pelant-les, Massó Croq. 185.—b) refl. Aprofitant-me de la pau, vaig dedicar-me a un sens fi d'especulacions, Pons Com an., 69. Estudiant pràcticament y aprofitantse des bons conseys, Ignor. 74.
|| 3. refl. (i sense expressió de la cosa que dóna profit): Satisfer per una bona ocasió els desigs d'alguna cosa (Mall., Men.). «Anit passada era vespre | quan me'n vaig anar a colgar; | però em vaig aprofitar | festejant per sa finestra» (cançó pop. mall.). De xupar sa sang d'es pobres | no'n té ni mica d'escrúpol, | y en caure bé s'aprofita, | y engrexa d'es seus apuros, Aguiló Poes 155.
|| 4. iròn. Agafar o ferir amb qualque cosa desagradable (Men.). Per exemple, si a un qui passa pel carrer li tiren un poal d'aigua i el deixen xop, es diu que «l'han aprofitat de dalt a baix» o que «l'han ben aprofitat».
    Loc. i refr.
—a) Aprofitar ses caigudes: aprofitar les ocasions (Mall.).—b) «Lo que es perd, no aprofita per a ningú» (Vinaròs).
    Fon.:
əpɾufitá (pir-or., or., men., eiv.); apɾofitá (occ., Maestrat); apɾofitáɾ (Cast., Val., Al.); əpɾofitá (mall.); apɾufitá (Alg.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt profit.