Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. apropiar
veure  2. apropiar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APROPIAR (ant. apropriar). v. tr.
|| 1. Fer propi o adaptat a una cosa; cast. apropiar. Los astronomians han apropriades les quatre calitats damunt dites als dotze signes e les set planetes, Llull Felix, pt. iii, cap. 2.
|| 2. pron. Prendre en propietat o possessió; cast. apropiarse. Negú en lo feu ni en aquels bens negun dret a si no pusca apropriar, doc. a. 1261-64 (Miret Templers 342). Con tu est temptat en los bens de ton senyor a apropiar a tu mateix, Llull Gentil 327. a) refl. Apropiar-se d'una cosa: prendre-la en propietat o possessió (Mall., Men.).
    Fon.:
əpɾupiá (pir-or., or., men., eiv.); apɾopiá (occ.); apɾopiáɾ (val.); əpɾopiá (mall.); apɾupiá (alg.).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. En les formes verbals que no duen accentuada la terminació, l'accent recau damunt la i: apropíe, apropíes, apropíen. En baleàric, la forma de 1.a pers. sing. del pres. d'indic. és apropii.
    Etim.:
pres del llatí apprŏprĭāre, mat. sign.

2. APROPIAR v. tr. ant.
Aproximar. Com les hosts foren apropiades, cascuns van brocar molt vigorosament, Muntaner Cròn. 275.
    Etim.:
pres del llatí apprŏpĭăre, mat. sign.