DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APROPIAR (ant. apropriar). v. tr.
|| 1. Fer propi o adaptat a una cosa; cast. apropiar. Los astronomians han apropriades les quatre calitats damunt dites als dotze signes e les set planetes, Llull Felix, pt. iii, cap. 2.
|| 2. pron. Prendre en propietat o possessió; cast. apropiarse. Negú en lo feu ni en aquels bens negun dret a si no pusca apropriar, doc. a. 1261-64 (Miret Templers 342). Con tu est temptat en los bens de ton senyor a apropiar a tu mateix, Llull Gentil 327. a) refl. Apropiar-se d'una cosa: prendre-la en propietat o possessió (Mall., Men.).
    Fon.: əpɾupiá (pir-or., or., men., eiv.); apɾopiá (occ.); apɾopiáɾ (val.); əpɾopiá (mall.); apɾupiá (alg.).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. En les formes verbals que no duen accentuada la terminació, l'accent recau damunt la i: apropíe, apropíes, apropíen. En baleàric, la forma de 1.a pers. sing. del pres. d'indic. és apropii.
    Etim.: pres del llatí apprŏprĭāre, mat. sign.

2. APROPIAR v. tr. ant.
Aproximar. Com les hosts foren apropiades, cascuns van brocar molt vigorosament, Muntaner Cròn. 275.
    Etim.: pres del llatí apprŏpĭăre, mat. sign.