DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APROVAR v. tr.
Declarar bona una cosa i prestar-hi anuència; cast. aprobar. Los quals aprouassen aquelles costumes que'ls parrien bones e reprouassen aquelles que contenrien peccat, Cost. Tort., proemi. Per nos e per los nostres successors loam, aproam e ratifficam tots priuilegis e libertats, doc. any 1333 (Boll. Lul. xi, 41). Fos approvada y confirmada la dita sentencia, Pere IV, Cròn. 338. Vulla approbar ratificar e confirmar, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207). Yo lohe y aproue tot quant haueu dit, Proc. Olives, 1650. Jo aprou la sentencia de un philosoph, Genebreda Cons. 131.
    Fon.: əpɾuβá (Barc., Gir.); əpɾuvá (Tarr., Men.); apɾoβá (Ll.); apɾováɾ (Cast., Al.); apɾoβáɾ (Val.); əpɾová (Mall.); apɾuvá (Alg.).
    Var. ant.: aproar.
    Etim.: del llatí apprŏbāre, mat. sign.

2. APROVAR v. tr. vg.,
per provar. ¿Vols aprovar d'adormirte?, Maura Aygof. 87.