DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APTE, APTA adj.
Capaç i dispost convenientment per qualque cosa; cast. apto. Al dit offici una apta persona sabent be cavalcar volem esser reebuda, Ordin. Palat. 51. Serà lo legidor aquell apte per legir, Eximenis, II Reg. c. 13. Haurà tornades... quatre vergues de avellaner aptes, segons que diu, a carcar tresor amagat, doc. a. 1386 (Boll. Lul. viii, 357). Troba hom gran espay apte a rebre tot lo humanal llinatge, Metge Somni iii. Hun troç de drap apte o bastant per hun gipó, Trobes V. Maria [93]. Els presents més aptes | per podé alcansar | favor o justícia, Penya Poes. 165.
    Fon.: áptə (pir-or., or., bal.); ápte (occ., val.); áttə (bal.).
    Intens. superl.: aptíssim.
    Var. ort. ant.: abte (Genebreda Cons. 98).
    Etim.: pres del llatí aptu, mat. sign.

2. APTE m. ant.,
per hàbit. No ha millor cosa com bon príncep que sia de tots bons aptes ple, Llull Cont. 111.
    Etim.: del llatí habĭtu, mat. sign.