Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  apuntalar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APUNTALAR v. tr.
|| 1. Posar puntals a una cosa per sostenir-la en equilibri; cast. apuntalar. Lo cobertor de la qual [tomba], llevaren tant com fou mester per entrar-hi un home, e, aquell ben apuntalat, començà a dir la u: Qui hi entrarà dintre?, Decam. ii, 53. Puntals de pi e de vern per apuntalar, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Lo damés se ha hagut de apuntalar pera fiar de les parets, doc. a. 1717 (Hist. Sóller, ii, 241). El Ros apuntalà el carro, Víct. Cat., Ombr. 71.
|| 2. Fer sostenir una cosa carregant-la damunt una altra; cast. apoyar. Com rius al mar devallen, apuntalant sos brassos | en plàtanos sens branques que'ls feyen de parpals, Atlàntida vi. Acosteume una cadira, qu'hi apuntalaré la cama, Pons Auca 65.
|| 3. refl., met. Cercar protecció per al bon èxit d'una empresa (Labèrnia Dicc.).
    Fon.:
əpuntəlá (pir-or., or., bal.); apuntalá (occ., Maestrat); apuntaláɾ (Cast., Val., Al.).