Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  apurar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

APURAR v. tr.: cast. apurar.
|| 1. Purificar, porgar d'adherents nocius o inútils. Sia l'aer asoptilitat e apurat en ivern ab foch... de coses no molt fumants, Arn. Vil. ii, 204. Ans es fornal qu'apura l'or y acaba | lexantlo fi, Ausias March xcii. Especialment: a) Recollir l'oli novell que neda damunt l'aigua dins la pila (Gandesa).—b) Fer caure les darreres fulles del cànem, amb la mà o amb un bastó (Castelló).
|| 2. Examinar per menut, fins a les coses més petites. Fet e apurat linventari de les robes, Inv. Anfós V, 155.
|| 3. Beure tot el líquid contingut dins un recipient. Be demostraven molta set, | tots apurant an calze estret | escasses gotes, Costa Agre terra 139.
|| 4. Acabar, consumir completament. En fan de ses seues, apurant sa paciencia des veynats, Roq. 14. Hey feren anar es manescal, qu'apurá es recursos de sa ciencia, Ignor. 39. a) Apurar el segon: passar la farina desmesuradament, fins a polvoritzar el segó (Gir., ap. BDC, xvi, 25).
|| 5. Preocupar molt, fer perdre la tranquil·litat per un perill o per una gran dificultat. Ab un cor tan pacient que may s'apura ni's cansa, Costa Trad. 114. Sols, en lo mal que'ls apura | som per vos aconhortats, Llorente Versos 131. Ara si que poch m'apuraria per las tongadas, Pons Auca 44.
    Refr.

—«Qui tot ho vol apurar, apurat arriba a estar» (Marroig Refr.).
    Fon.:
əpuɾá (pir-or., or., bal.); apuɾá (occ., alg.); apuɾáɾ (Val.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt pur.